Julio Villar (Sant Sebastià  1943) abandona aviat els seus estudis per dedicar la seva vida a viatjar, a escalar i a conèixer la natura. Enamorat convençut del que està fent, molt jove es converteix en un dels pioners de l’alpinisme al nostre país. El 1967, després d’una llarga convalescència a causa d’un accident de muntanya, aconsegueix un petit veler de sis metres d’eslora, amb el qual al cap de pocs mesos comença un llarg i lent viatge que el portarà a recórrer els racons més allunyats de la terra, d’aquest viatge naixerà aquest llibre  que  llegeixo i rellegeixo quan em fa l’ullet des de la prestatgeria…

A part de les riqueses del  relat, que et fan sentir com si fossis amb ell,  vivint les seves incidències, m’agrada  la seva lectura perquè  en els seus llargs períodes de navegació i les seves escales, recull l’eco interior  que  aquestes li desperten. 

Cada paragraf de cada pàgina és una invitació a sentir amb els 7 sentits: els 5 físics, més el  del cor i el de l’anima!  Com el diu el mateix al pròleg: “este libro es un reflejo de mi alma”

Continuo  trobant, després d’anys de gaudir-lo,  frases que subratllo, que fan d’eco del que viu en mi, d’aquesta saviesa que ve amb nosaltres quan arribem al món.

Algunes de les que he subratllat…

Me he despertado tarde.Se oía el resbalar del agua por el casco y esto era delicioso y agradable… Me he revuelto en la litera sabiendo que no tenía prisas, que todo estaba en equilibrio, que no tenía que decir ni  se que hacer para justificar este nuevo día… Dentro de mi se mueven mil sensaciones de vida, de presente, de porvenires claros, de mañanas de domingo…

Afuera me espera un milagro, una sorpresa. El milagro y la sorpresa de cada de cada día que empieza… En el silencio de mi mente resuena una canción que solo la oigo yo.El tiempo no existe. No hay prisas.Los que corren no saben nada de la vida, están locos.

Julio Villar  Pag. 43 !Eh! Petrel . 

¿Qué haré? ¿Por qué no tratar con la ayuda de lo poco que yo sé de que los niños no envejezcan? Que sigan niños, poetas ,filósofos vivos, sensibles…

Impedir que los niños se conviertan en viejos, enseñarles los delfines,, y los bosques,y las estrellas.

Hay demasiados viejos en el mundo. 

Julio Villar  Pag. 128 !Eh! Petrel . 

Veo las cosas desde fuera , desde mi yo repleto de noches solitarias.

Y creo descubrir que a casi  toda  esta gente le falta valor

Valor de ser como saben que quieren ser. 

Valor de ser sinceros . Y sencillos. Y fuertes.

Valor de construir. Y de devastar. Y de destruir.

Valor de no estar de acuerdo y de decirlo y de protestar y de denunciar

Coraje de dejar que sus instintos les salgan del cuerpo y les permitan ser buenos o ser malos, bondadosos o sádicos, sin caretas ni tapujos

Julio Villar p. 189 !Eh! Petrel