Llibres de capçalera, quins són aquets llibres que anomeno així?

A casa meva hi ha llibres arreu, al menjador, a la cuina i  a quasi totes les habitacions de la casa. Llibres i més llibres, alguns  heretats del meu avi, d’història principalment i molts d’un poeta, l’Agustí Esclasans al qual, com d’altres  subscriptors/ protectors, ajudava a publicar-los;  els de la meva mare principalment literatura d’autors catalans, francesos i anglesos, alguns en les seves llengües respectives; els del meu home: les seves lectures juvenils: Salgari i Verne  principalment i els del fet de cuinar i de sociologia, els meus, excepte els que he fet servir en la meva professió i els de contes que estan a la meva ekilehio, la caseta de fusta del jardí  i uns altres de tota mena  que els meus fills  han deixat després de marxar de casa  com un rastre de la seva trajectòria lectora.

En tenim molts, molts milers més dels que teníem a la biblioteca del Follet quan la vam inaugurar.

I els llibres de capçalera? Quins són?

Els libres de capçalera són els que tinc a la meva habitació, n’hi ha d’assaig, de coneixements, de literatura i algun de «la mal anomenada literatura infantil i juvenil.

Són aquells que m’agrada saber que hi són, que necessito veure, tan de bon matí com abans d’anar a dormir, els que  els meus ulls acaronen i a vegades els meus dits també.

Són els amics fidels que m’han salvat en moments d’angúnia i d’incertesa.

Són els que  m’ajuden com diu Valentina Borremans   a descobrir-me a  a mi mateixa a través dels ulls dels altres.

I per això els vull compartir amb tothom que tingui curiositat per saber quins són i potser descobrireu que alguns són també els vostres fidels amics.

I potser ens farem amics  de ploma o  de lectures.  Què pot lligar més que  aquestes experiències viscudes a través de la lectura  encara que siguin des de diferents llocs en l’espai i en el temps?