La meva casa està plena de lectures, moltes fetes en solitari i moltes d’altres compartides.

Des de ben petita em fascinen les paraules, la seva música quan les escolto i la que sona dins meu quan llegeixo l’empremta que han deixat sobre el paper.

Les paraules, aquestes caixetes buides que ens regalen els adults que ens envolten des que vam néixer i que a mesura   que anem creixent anem omplint de significat.

Paraules amb les quals, els que escrivim, expressem el que sentim, el que recordem, el que hem vist i el que veiem   amb els altres ulls, els que ens ajuden a veure quan els altres són cecs.

I els llibres estan plens de paraules, que algú ha escrit i que quan algú les llegeix fan aparèixer un pont entre l’un i l’altre, escriure és un mitjà de comunicació.

Des de ben petita, els llibres m’han fet companyia, ja li feien al meu avi i sobretot a la meva mare, a tots dos agraeixo que em deixessin arribar als seus sense restriccions i amb total llibertat.

I això és el que he fet jo tota la vida, ajudar a d’altres a trobar-los deixant que els llibres els facin de mestres, com amb mi i amb molts d’altres han fet i fan.

Per tot això, jo goso dir que no sabria i no podria viure sense llegir i escriure i que sento ben endins que totes dues són unes eines de creixement personal insubstituïbles.

A la meva casa descobriràs una mica qui i com soc, hi trobaràs la meva trajectòria com lectora i com a escriptora, també com a bibliotecària d’una biblioteca màgica, la del Follet i la Bèstia que encomanava la lectura, una tasca que durant més de trenta anys ens va fer créixer tant als petits, com als joves i adults que hi anaven, vivències que em convidaven a explicar a congressos, trobades, espais de formació i que després he descrit en articles i fins i tot en un llibre.

A la meva casa també hi trobaràs unes bombolles que et duran a una nova llibreta, la llibreta del coixí, l’única que serà llegida, no només per mi,  de totes les que vaig començar escriure des que era adolescent.

Una altra et durà vers el meu món amb els infants, que m’escriuen, em dibuixen, expliquen els meus contes i on podrán jugar a escriure els seus.

Una altra bombolla et durà als meus llibres de capçalera, aquells que de bon matí em saluden i al vespre em diuen bona nit i per últim la que et durà al meu blog.

També trobaràs un reguitzell de possibilitats, de totes mides i colors, on et faran l’ullet  tota mena de vivències compartides sobretot amb els infants, els joves i els adults, persones que han significat molt en la meva vida,  aquesta que ens ha proporcionat els nostres amics comuns: els llibres.

I un enllaç perquè et posis en contacte amb mi i m’escriguis i que, quan jo et llegeixi, i tu a mi, establirem un pont que ves a saber on ens durà.

La meva casa està plena de lectures moltes de solitàries i moltes de compartides, de la vida que han suscitat i que ara m’agradaria compartir amb tu i que potser la sentis també teva.

La seva porta està ben oberta i et convida a entrar-hi, t’espero![