Capsa amb els ingredients per  escriure un conte

Aquest espai que heu trobat està obert per  a tots aquells que vulgueu escriure un conte i enviar-me’l després perquè jo me’l llegeixi.

Alguns ja en tindreu algun de pensat o començat, d’altres esteu encuriosits i us pregunteu: com  s’escriu un conte?

Moltes vegades he respost aquesta pregunta als infants que m’ho demanen  després de la meva visita a les seves escoles.

Alguns no en tenien prou amb les meves respostes i continuaven indagant en un afany de saber més.

Vosaltres potser també? 

Em deien:

– Els contes es construeixen?

– HI ha una paraula que els estira cap a tu? Que els crida? Ho fas tu? Com?

– Volen? Es cacen amb un caçapapallones?

Tots teniu moltes ganes de saber i això em commou, em dona esperances:  esteu en bon camí! Sense aquestes ganes de saber no seriem res.

Però per aquest tema, el d’escriure, no hi ha formules secretes, ni pocions màgiques, encara que sí molt de misteri. 

Una gran escriptora, la Isabel Allende, va escriure en un llibre seu: Paula, que els contes, recollits a un altre llibre seu que es diu Cuentos de Eva Luna, els va rebre sencers  i, tal com els rebia, els escrivia sense canviar res.

Clar que ella devia tenir “les orelles verdes” ben atentes o els “ulls de dins” ben oberts per veure’ls i després deixava que la seva mà escrigués sense aturar-la, sense ni pensar que estava escrivint.

Crec que aquests són els veritables contes,  no són històries, ni redaccions, ni relats, són els contes que ens commouen i que ens connecten amb el misteri de l’univers.

A mi també m’ha passat, algunes vegades quan escric i rellegeixo el que he escrit penso d’on ha sortit tot això, no ho reconec com a meu…

Quan  els contes no m’arriben  em poso una mica de pols de lluna o em col·loco unes plomes d’ocell enredades al cabell, si llegiu  aquest  article  crec que trobareu algunes pistes més  i si voleu trobar una manera més divertida,  disposeu-vos a jugar com  vam fer molts  alhora  quan ho vaig proposar per la Festa Major de Parets del Vallès.

I si malgrat tot no us en sortiu,  no us amoïneu i feu com jo, escriviu, escriviu i deixeu que la màgia d’escriure us dugui cap a un  conte i cap a mi…

MEB