Ara que ja soc gran m’hagués agradat molt que algú, quan ja començava  a pensar,   a raonar i a fer-me preguntes, m’hagués parlat de la possibilitat de tenir una Caixa d’Eines.

La vida ens sorprèn, ens regala moltes circumstàncies i situacions  de les que ens en sortim millor parats si sabem quines són els nostres eines i com emprar-les. Però quines són ?

Les eines no acostumen a ser mai les mateixes per tothom, però en algunes d’elles podríem coincidir ja que algunes vegades les hem trobat i usat al mateix temps.

Però quines són les meves i podríen  ser també les teves, les d’algú altre?

-Certs llibres, amb alguns passatges o frases que en algun moment ens  ajuden a no sentir-nos sols o  que ens mostren camins.

-Certes músiques que escoltades, taral·lejades baixet  o cantades a ple pulmó  ens ajuden a respirar adequadament  i fan  desaparèixer l‘angoixa; també  ballar-les!

– Un objecte recollit  en un moment  determinat, que només  prement-lo dins la nostra ma ens fa sentir forts.

-Un lloc especial, un arbre o molts, recers sempre oberts per quan ens sentim sols…

-Una olor que ens transporta a un record poderós fantàsticament viscut que gràcies a ella podem reviure.

Aquí compartirem,  les que més uso, les que són silencioses i les  podem fer servir sempre: els llibres, els contes,  algunes vivències plasmades en instantànies i paraules  que ens arrossegaran a moments feliços i també aquelles frases  inspiradores que en un moment donat han il·luminat el meu camí.

I on les guardarem per tenir-les sempre a mà?

En una caixa resistent, no cal que sigui gaire gran, perquè en ella només hem de posar amb paperets de colors els noms de les eines ja que algunes les duem sempre a sobre i d’altres serien massa grosses per encabir-les.

La caixa d’eines s’omple a poca poc  de mica en mica, d’una a una; hem de recordar però que ja des de l’inici hem de posar-hi una corda ja que si alguna vegada caiem en un pou, generalment amb la foscor se’ns oblida que la tenim o fins i tot podem haver-la  deixat fora, llavors necessitem la corda perquè un bon amic ens la baixi i alguna vegada ens ajudi fins i tot a obrir-la.

Estaré encantada si m’escrius i vols compartir amb mi les teves!