Avui a tres dies

Avui a tres dies d’obrir la web al públic  m’han aparegut de bon matí pessigolles a la panxa.

Falten només 12 dies  i hi ha molts continguts per posar i tant per repassar!

 

No vull ser perfeccionista però per la meva professió ho soc:  estaran ben citats els libres? L’ordre cronològic està respectat? 

 

Com gaire bé sempre ha aparegut aquesta veueta interior que a vegades no ajuda, que em fa sentir insegura del que estic fent: 

Estarà prou bé?

Que hi veuran els amics o desconeguts que s’hi perdin?

Era necessari fer-la? 

És prou valuós, important el que he viscut perquè en faci referència?

A qui li pot interessar conèixer les meves opinions? 

Els continguts són prou rellevants?

S’entendran el perquè dels apartats?

 

Crec que sé la resposta, encara que avui no la vegi,  Soc jo qui li ha de trobar sentit a fer-la i al que hi poso, jugant com quan era petita. Sé que és com el missatge que un llença al mar en una botella, que potser ningú trobarà o acabarà dins la panxa d’una balena o trinxada contra una roca. Res és permanent, tot té una data d’inici i d’extinció.

 

La faig  perquè  durant molts anys he tingut aquest desig guardat.

Potser el va ajudar a sortir la desfeta de la que havia estat durant més de 30 anys la meva biblioteca, la  teva i la de tots, de la pèrdua del nostre petit Centre de Documentació amb  llibres antics i notícies guardades des de l’inici, en carpetes i dossiers  amb informació d’il·lustradors, escriptors, editors, tot allò que fes referència  a la lectura, els contes, els llibres…  

La informació que va desaparèixer de la nostra web quan van estrenar  l’actual:  articles, conferències, dedicatòries de les persones que hi havia passat, fotos dels reforços, de la família dels ossos que fins llavors hi vivia,  de les activitats… i molt més que no puc citar perquè he estat incapaç de tornar-hi per comprovar-ho.

Conservar el que per  a molts havia estat aquest espai màgic començant per les imatges del Follet, imatges que havien estat recreades pels infants centenars de vegades i pels que es van revoltar quan la van canviar per un logo sense sentit, sense ànima; sort que a casa tenia guardats alguns vídeos, per desgracia no tots, aniré penjant-ne més,  confio que ells i  «els nens crescuts»  es congratularan de tornar a mirar-los.

 

No han estat només aquests  els únics propòsits de fer la meva web, paral·lelament el fet que en aquets darrers anys  hagin desaparegut els Centres de Documentació on jo sabia que molta d’aquesta informació hi era també per l’amistat que m’unia als professionals que els van crear i mantenien:  el del Centre de Documentació de la Fundació German Sanchez Ruiperez a Salamanca i a Madrid,   comprovar com tampoc es conserva  a la majoria de biblioteques públiques i d’algunes universitats, per la resposta comú a una falta d’espai.

La meva intenció és anomenar també a moltes petites i grans persones de les que habitualment no es troben al Google, i en fer-ho deixar visibles les petjades de vIda que m’han regalat. les que estan a la meva xarxa d’amics i relacions, les que sortiran en parlar de llibres, de congressos i trobades compartides…

 

No ha estat fàcil elaborar el desplegament de tot aquest món que  se’m desperta en anomenar unes quantes paraules claus: Biblioteca, Contes, Lectura, Infants, Llibres, que he anat omplint de significat al llarg d’aquests 3/4 de segle que també estreno, totes sota el paraigua d’aquesta formació interna, de la construcció d’un mateix, de l’adquisició d’hàbits de vida compartida, de respecte…

 

No ha estat fàcil tampoc trobar els professionals que tècnicament vetllin per construir aquest entreteixit de informació, tan diversa, on costa veure-hi la relació, el seu sentit,  sinó fos perquè d’una manera o altra és el que he viscut i la que em fa ser com soc.

Ha calgut l’ajut de 4 professionals del món de la comunicació, 3 intents que van possibilitar el darrer,  el 1er el del meu fill Jordi,  el 2n. amb les dues dones de ComunicaciónSinFiltros  y en 3er  amb en Juan Pablo de GrupoNexus que des d’Argentina, país on viuen també algunes d’aquestes amigues i amics còmplices d’aventures, l’ha desenvolupat i l’ està vetllant actualment.

A tots ells moltes gràcies.

 

I aquí estic entreobrint aquesta porta, amb molta humilitat i molta il·lusió; una aventura que em brindarà de nou l’oportunitat d’estar amb molts dels que ara m’esteu llegint i on espero sorprendre-us amb noves finestres i portes que de mica en mica anirem obrint.  

Som-hi doncs.

Aquí estic bons amics… com deia el nostre estimat Follet…