Carta dels Reis Mags

Cada any, des del 94, els Reis  Mags em xiuxiuegen un missatge que jo escric i comparteixo amb els de casa i des de fa només uns pocs anys amb alguns amics que sento com família i ara, aquí, per primera vegada en el meu bloc.

Tot va començar  en un intent d’allargar la màgia d’aquesta nit i que la presència d’uns Reis Mags, que vetllen pels que creiem en ells, durés tot l’any.

Llavors, fa 30 anys, em llevava ben d’hora quan tots dormien i  embolicada amb una manta, travessava el jardí  fins la EKILEHIO, la meva caseta de contes i allà esperava, ploma en mà,  que els Reis em xiuxiuegessin el seu missatge. Després tornava a casa sense fer soroll i  deixava la carta sobre la tauleta, davant de la llar, amb les restes de les menges que  havíem preparat pels Reis. Fins que, quan els que dormien es llevaven, la trobaven.

Ara ja no cal que m’amagui però si segueixo, el dia 6 de matinada, desplegant  les antenes i  escrivint.

Espero, aspectant… A vegades triga a arribar-me però  quan  m’arriba el missatge surt sencer.

Aqui la teniu !

Desitjo que us faci una estona de companyia per dins i per fora, sé  que cadascú de vosaltres quan  la llegeixi  li trobarà un sentit diferent, el seu propi sentit;  sigui quin sigui, serà el vostre i el que els Reis  us han volgut fer arribar.

 

Estimats tots

Si teníeu algun dubte respecte a la nostra màgica visita confiem que ahir es dissipés.

Vàreu rebre el nostre primer regal poc abans que a molts indrets comencéssiu a celebrar la nostra arribada: la PLUJA!!!

Feia molts mesos que ens la demanàveu i us la vam concedir.

Sabem que alguns el vàreu rebre com a tal i el vàreu agrair però també vam sentir moltes veus dir com era d’inoportuna, que els preparatius que havíeu preparat, sempre agraïts per part nostra, no lluirien, que era un desastre, alguns molt disgustats malgrat que a tots els pobles varen improvisar unes bones rebudes i tots  vàrem poder gaudir d’estar junts. 

Tots voleu que tot surti com ho heu planificat, com si estigués programat i tancat, com si estigues monitoritzat, i això us du a no acceptar ni veure regals com aquest que són els millors, els que no es poden comprar, ni fabricar, els que venen fortuïtament, com per art de màgia, quan no hi comptàvem.

El que més ens preocupa és que aquesta manera de fer la  vostra vida la dueu vers els infants, ja no us conformeu en domesticar-los, de fer-los amables i polits quan us convé, sinó que compleixin els ritmes establerts, els horaris estrictes que imposa una societat que els manté 8 hores o més a l’escola i e els que els queda poc temps per  jugar lliurement, imaginar o avorrir-se que és la millor manera de desenvolupar la seva imaginació i creativitat.

Ho voleu  controlar tot, no tan sols el que passa, sinó també les emocions  els sentiments i us oblideu que la Vida és un doll d’aigua que apareix i desapareix quan és la seva hora i que mentre borbolleja, esquitxa, mulla… com ahir!!

Ahir va haver-hi Vida, Sorpresa i els nens, que bé s’ho passen amb els paraigües i les botes d’aigua, no van sentir-se decebuts, ni tristos, en absolut, per ells l’aigua és sorpresa sempre, a segons quins països els infants ballen quan arriba i queden ben xops mentre l’agraeixen. 

Molts de vosaltres demaneu a les vostres cartes, aquests regals que no es poden comprar: Salut, Amor, Amistat, Pau. Alegria…  Doncs ja en teniu un! Continueu demanant-los creient que els vostres Reis Mags no us decebran; de fet són els que més ens agrada regalar-vos.

Veieu-nos amb els ulls dels vostres infants, sigueu agraïts com ells, deixeu-los ser nens intentant ser com ells. Viviu plenament al seu costat, sense aparells, sense “maquinetes”. Parleu-los, expliqueu-los contes o la vostra vida com si en fos un, canteu amb ells, encoixineu-los amb paraules que tinguin sentit; la vostra veu és màgica, és la encarregada de regalar-los les paraules i quin privilegi més gran és el d’ajudar-los a omplir-les de significat, vetllant entre tots que mai cap infant hagi d’aprendre, per experiència pròpia, el significat de paraules com guerra, odi, destrucció, abandó.. i altres de més fortes que nosaltres no gosem ni anomenar.

És responsabilitat dels adults, de tots vosaltres, que el món sigui per ells un recer de pau on creixin amb harmonia i seguretat.

Nosaltres només podem que encoratjar-vos a que ho intenteu de veritat i que allà on hi hagi alguna paraula, que faci evident el mal, la contraresteu, amb la que fa evident el bé.

Totes formen part del mateix i es manifesten més o menys segons la  intensitat que els hi donem.

Sabem que molts de vosaltres  no sabeu que dir ni que fer davant l’infortuni que ens arriba, que es viu a molts països i que depèn dels que manen en el món: “Que hi podem fer nosaltres” dieu.. però nosaltres sabem que cada granet d’amor neutralitza un d’odi i un de pau un de guerra…

Com diu la cançó (gràcies Xesco Boix)  Si ens deixéssim de romanços i ens estiméssim com cal, el món podria ser un paradís, tant llis, el món podria ser un paradís…

Feu-vos aquest regal els uns als altres, creieu i accepteu el nostre ajut i els nostres regals encara que us semblin inoportuns.

Nosaltres hi som i no només ens fem visibles la Nit de Reis, hi som sempre i quan menys us ho espereu, us ho mostrem. Com ahir!

BENVINGUT sigui allò que màgicament es produeix, encara que ens mulli i ens faci trontollar…

BENVINGUT quina paraula més bonica! Gràcies per fer-nos sentir que ho som a casa vostra, a cada llar!

BENVINGUT sigui el nostre retrobament aquest any com des de fa 2024 anys

 

Els vostres Reis que us estimen: ♠Baltasar, ♥Gaspar i Melcior♦