«El bé i el mal»
❤️🇺🇦 ❤️ 🇷🇺❤️
Diuen que com l’absència del calor és el fred i l’absència de fred és la calor, l’absència del mal és el bé i l’absència del bé és el mal.
Talment com amb la llum i la foscor.
Tot guarda un equilibri en el món.
Però així com la llum i la foscor, el fred i la calor són fàcilment detectables, els veiem amb els ulls, els palpem amb la pell, no passa el mateix amb el mal i el bé que formen part de la manera de ser dels homes, quin privilegi però poder decidir a cada pas si estem afavorint l’un o l’altre!
Les conseqüències d’aquesta decisió afecten no nomes als que les prenem sinó a la resta de la humanitat, d’altres éssers vius i del futur del nostre planeta.
A la gent que pren decisions a favor del mal, se’ls pot dir que són dolents per ells mateixos?
Pegar coces, esgarrapar, fer mal de debò, fer-li la vida impossible a algú, fins i tot llevar-li la vida a algú, matar, a una persona, a moltes, com passa amb les guerres?
Moltes vegades decisions preses per algú que té poder sobre els altres, camuflades sota un:
– És pel seu bé,..
– És que s’equivoquen ,
– És que ells no ho veuen..
Mal que encomanen donant ordres de fer el mal a d’altres.
Us imagineu que passaria si quan es donessin aquestes ordres els que les reben no les volguessin complir? Es neguessin a fer-les realitat? Els dolents que manen podrien matar el que es rebel·la contra les seves ordres, però podria matar-los a tots?
I quan es tracta dels exercits, d’homes que han estat entrenats i domesticats per obeir sense qüestionar-se?
Ells, deixarien de complir aquestes ordres?
Potser trobarien algú disposat a fer-ho, a canvi de favors, de privilegis, sota amenaces…
Aturaríem el mal d’aquesta manera?
El que és cert és que sempre la bondat i la maldat depèn de cadascú de nosaltres, de la nostra consciència, d’inclinar la balança cap el bé o cap el mal, d’això es tracta i en tot moment tenim l’ocasió de fer-ho.
És un muscle que cal exercitar com tots i tractar de veure-hi clar sense enganyar-nos.
Cal que tinguem els vidres dels ulls i del cor sempre nets i transparents.
Diu en Hans Christian Andersen en el seu conte “La Reina de les Neus” que fa molts anys uns dimoniets van voler guanyar a Deu i van construir un mirall que reflectia el mal, van pensar que si Deu s’hi mirava el destruirien però aquest mirall, en apropar-se a Ell, es va trencar en milions de bocins que van caure sobre el nostre món i tots els que miraven a través d’ells ho veien tot lleig i deformat, alguns fins i tot es van ficar dins del cor dels homes.
Els homes que tenen un boci dins són incapaços de veure ni la bondat, ni la bellesa del món i per tant només creuen en el mal i treballen a favor seu.
Com diu l’autor només hi ha una manera de desfer aquest vidret i es través de l’amor, el d’una persona que sàpiga veure que dins seu hi viu encara la bondat encara que ells no se la reconeguin.
Sort que tenim els contes per ajudar-nos a veure-hi clar!
