«La millor joguina… un llibre» SP@I. Gaseta Multicultural gratuita de Parets del Vallès. Núm.13( Tardor-Hivern 2007)
Un llibre és sens dubte la millor joguina del món. Potser no us ho havíeu parat a pensar?
El llibre és una joguina que no té edat, econòmicament està a l’abast de tothom, no necessita piles, ni endolls, ni artilugis complicats; s’hi pot jugar dempeus, estirat, panxa enlaire i a qualsevol lloc: a la muntanya. a la platja, a casa i també en qualsevol moment: menjant, bevent o en remull a la banyera i a qualsevol estació. faci fred faci calor… llegir-lo és un joc apassionant
Això de llegir, fins i tot pot ésser un vici, sinó pregunteu…. un vici però, que es pot deixar en un moment determinat, que no es tòxic ni nociu, a no ser que l’acompanyeu d’altres hàbits que sí ho siguin, com fumar, beure o llegir a la llum d’una espelma, que pol ser tan divertit com llegir sota la manta del llit, encara que correu el perill de cremar-vos les pestanyes!
Jo diria, després de tants anys d’ajudar a practicar-ho que el millor es començar a jugar-hi de ben petit i incloure aquesta joguina a la carta dels Res d’Orient perquè es tan màgica com ells: on heu vist que d’una cosa tan petita surtin coses tan grans: dracs, gegants, monstres i elefants; cases, pobles, continents i oceans i que tots hi visquin, respirin i creixin i .. de passada ens ajudin a fer-ho a nosaltres?
Quan un petit juga posa tot l’entusiasme, tot el seu ésser en el joc, projecta la seva personalitat per transformar el joc de tots en el seu entranyable joc.
Quins bons mestres són els nens!! Ells saben que només es pot jugar quan hom té ganes de fer-ho . Els grans som tan pesats: els obliguem a dormir quan no tenen son, a menjar quan estan tips, a llegir quan no volen, oblidant-nos de com és de divertit llegir quan no et deixen o, d’amagatotis en un racó, remenar llibres, llibres vells, llibres “prohibits”
És clar que de bon antuvi, cal conèixer les regles bàsiques del joc, l’alfabet i les normes de lectura, per a partir d’elles inventar-ne unes de pròpies i descobrir un dia que el llibre no es una sola joguina i que d’ella se’n poden derivar moltes d’altres i que no cal jugar amb ella de forma continuada, ni tan sols periòdicament – recordeu, només quan ens vingui de gust- i que sí alguna vegada passa que hem estat molt de temps sense fer-ho serà com trobat un tresor a l’armari dels malendreços i tindrà tot el gust, l’olor i el tacte exquisit de l’aventura viscuda i plena de teranyines feliçment retrobada.
Que com cal prendre’ns el seriós món de la lectura?
Doncs jugant, jugant a ser un bon escriptor, un bon il·lustrador, un bon editor, un bon llibreter, un bon bibliotecari… i així jugant cadascú de nosaltres el nostre joc ben jugat contribuirem de la millor de les maneres a que hi puguin jugar els lectors.
Ara crec que ja ho puc dir i deixarà de ser un secret: jo ja ho he provat i molts de vosaltres m’hi heu acompanyat a la petita i gran biblioteca que és Can Butjosa, els nostres petits lectors prou que s’ho troben- i us puc dir que es realment meravellós i fantàstic… jugar amb els llibres llegint!!
LA MILLOR JOGUINA… UN LLIBRE!
Mercé Escardó i Bas.
Sp@i. Gaseta Multicultural gratuita de Parets del Vallès. Núm. 13 p.p.7 ( Tardor-Hivern 2007)
