Comentari a «Injecció d’optimisme per a qui li convingui per Tina Vallès» Diari Digital VILAWEB (24 de juny de 2023)
Comentari a l’article de Tina Vallès al Diari Vilaweb del 24/6/22
Injecció d’optimisme per a qui li convingui
«No entenc que el Departament d’Educació i el de Cultura no s’hi hagin posat seriosament, encara; seria una activitat de foment de la lectura senzilla i econòmica, perquè la infrastructura ja està feta i qui se n’ha d’ocupar ja el tenim contractat»
https://www.vilaweb.cat/noticies/injeccio-optimisme-convingui-mail-obert-tina-valles/
Gràcies TIna per la teva injecció d’optimisme. Crec que el que cal però és que d’una vegada per totes que arribi aquesta coordinació que reclames d’una manera institucional ferma i consolidada. Fa massa anys que els professionals dels dos àmbits, l’escolar i el bibliotecari, maldem per poder treballar conjuntament. HI ha moltes iniciatives personals i corporatives que amb optimisme i perseverança sobreviuen a la manca d’un compromís institucional .Durant 30 anys i escaig vaig ser l’ànima d’una biblioteca adreçada als infants, que va ser «dels infants» més que infantil i juvenil, ja que incloïa els adults que creixen amb ells. Vam obrir plegats nous i imaginatius camins d’acompanyament a la lectura des del bressol, sempre en complicitat amb les famílies i els mestres, fent formació i lluitant perquè es reconegués la biblioteca com un espai socioeducatiu i la lectura com una eina educadora. Vaig marxar deixant un projecte que incloïa aquest treball en comú de 3 departaments de la Generalitat: Ensenyament, Cultura i el que ara s’anomena Departament de Treball, Afers Socials i Famílies . Treballant conjuntament amb la lectura com eix comú, havia de ser «la biblioteca dels nens de Catalunya»…recolliria la feina transversal de aquesta manera de fer que havíem aconseguit fer una realitat. Va plegar l’alcalde que ho fonamentava i hi creia, vaig marxar jo i el somni es va esvair. Han passat 9 anys i sóc optimista perquè la meva fe en les paraules, en els llibres que les guarden, en els infants que es deixen atrapar per ells, en els pares, mestres, bibliotecaris i totes aquelles persones que des de qualsevol àmbit, de treball, familiar o professional, són lectors i encomanen la lectura, roman intacta, desgraciadament la meva fe en l’administració és ja inexistent. Tot com sempre depèn de les bones intencions i perseveració de les persones que es mantenen fermes en aquest món incommensurable de llegir i ajudar a llegir, com tu, de nou… gràcies
