«La lectura» LINIA VALLÈS. Opinió (8 d’octubre 2004)
La lectura: aquesta silenciosa i poc reconeguda força que ens ajuda a créixer i habitar com a persones el nostre món.
Sovint i al llarg de tots aquests anys de dirigir aquesta singular biblioteca que és la Biblioteca infantil i Juvenil de Can Butjosa m’he trobat en la necessitat de reflexionar, per després prendre posició, sobre que és la lectura i el que aquesta ens proporciona.
Després d’estrenar camins i fer-los ben visibles per tal d’encomanar la lectura a través de més de 100 activitats i reforços és habitual que encara em formuli preguntes al respecte, ajudant a posar en comú les respostes de tots aquells que en ella treballem i l’usem.
Què ens proporciona una lectura feta lliurement i conscientment: Plaer? Saviesa? Coneixements? Per després afegir un: Tan important és llegir?
Després de 21 anys de treballar a favor d’ella i més del doble del meu primer encontre amb els llibres goso afirmar que a nivell personal no sabria i no podria viure sense llegir i que sento ben endins que la lectura és una eina de creixement personal insubstituïble.
La lectura ens fa viure vides que no ens pertanyen i ens agermana a tots aquells que fem les mateixes lectures ajudant-nos a constituir una gran i acolorida família: la dels lectors.
Aquests éssers que es perdem en un espai i temps diferent al que ens envolta i que sabem trobar en els llibres solucions i respostes a moltes de les incògnites que la vida porta en ella mateixa; que som còmplices de histories viscudes cadascun des del seu lloc i el seu temps.
Quants lectors ens hem trobat dins p.e. de Romeu i Julieta de Shakespeare, Des de fa quants segles? Cadascun en la seva llengua; en llibres de butxaca o enquadernats en pell; que hem llegit al llit, al tren, al sofà; en veu baixa, en veu alta… però que pel sol fet de llegir-lo hem estat allà; un allà que no ocupa lloc en els mapes, ni trobem citat en la història de cap país però que tots ubiquem en un lloc i data precisos vinculats sempre a la nostra vivència personal.
En aquest món empès a la velocitat i a la voràgine de la immediatesa reconforta trobar tants adeptes a aquesta manera de viure i tantes veus silencioses, les dels que escriuen i que deixen la seva empremta en el paper esperant que un algú anònim els doni vida en llegir-les i les retorni a un present que sovint és passat i futur alhora.
Per això necessitem cada vegada més escriptors que sapiguen escriure amb ofici però també i sobretot a la llum de la inspiració, il.lustradors que ens ofereixin la millor visió dels seus ulls, editors que els cuidin cuidant també del “producte” final, el llibre com transmissor insubstituible, i llibreters i bibliotecaris que amb passió facin de pont entre els lectors i els llibres.
Sense oblidar als mestres que tenen el precís ofici d’ajudar a desxifrar aquestes fileres de formigues que són les paraules als més petits i els pares que amb la seva veu obrirant el primer camí vers la lectura.
Sense fer soroll, la nostra amplia i acolorida família és farà més gran i de segur el món serà millor.
És el desig, esperançat i confiat, d’algú que llegeix i ajuda a llegir des d’aquest espai, educador i de convivència, que no és ni meu, ni teu, sinó de tots: la biblioteca.
La lectura Mercè Escardó Bas
A: Linia Vallès 5 d’octubre de 2004
