«Vint anys obrint camins» LINIA VALLÈS. Opinió (9 de maig 2003)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La Biblioteca Can Butjosa va néixer el 10 d’abril de 1983 fruit d’un conveni entre l’Ajuntament de Parets del Vallès i la Generalitat de Catalunya, amb unes caractéristiques físiques diferenciades. Ocupa una casa de pagès reutilitzada, i està marcada per una especialització: la d’estar dedicada als infants i als Jodes. La Biblioteca pertany al Grup de Biblioteques Catalanes Associades a la UNESCO des de l’any 1995 i va guanyar el record català del lector amb edat més precoç l’any 1996.

El centre disposa d’un fons aproximat de 21.000 llibres, dels quals 1.500 son il.lustrats i publicats a 60 països diferents del nostre d’arreu del món, aquest procedents en gran part del Premi Catalònia d’Il.lustració. Fa 20 anys, vàrem començar a obrir dreceres per posar a la vida de cada dia dels habitants del nostre doble la Biblioteca i els seus llibres a través de la lectura. La Biblioteca és un espai de convivència, un espai educador, que vol ser una amable invitació a què les biblioteques esdevinguin aquests espais màgics que ens permetin descobrir-nos a nosaltres mateixos a través dels seus llibres i que tan necessiten la nostra societat, el nostre món.

Si volem, podem donar números: han passat més de mig milió de persones durant aquests anys per el nostre espai en hores de porta oberta, hem deixat 300.000 llibres -com si 14 vegades haguéssim deixat la biblioteca sencera- i tenim oberts 4.180 carnets de préstec, però el que és més important o al menys per a nosaltres és que darrera de cada número hi ha un nom i una història viscuda a la biblioteca: hi ha nens que van començar com a nadons i ara són els grans lectors de la biblioteca, pares i mares recent estrenats i no tan recents que van començar ells com a nens a llegir amb nosaltres i que ara mostren el seu carnet amb orgull…

Aquests camins no haguessin estat mai oberts sense l’ajut incondicional i insustituïble dels nens, que són els nostres secrets animators, ni tampoc sense les seves mares i els seus pares, avis, tiets i cosins; ni dels professionals i futurs professionals que han vingut a formar-se i ens han ajudat amb la visió dels seus ulls a descobrir altres àmbits d’actuació; ni dels petits lectors que primer jugaven a biblioteques i ara de grans actuen de voluntaris dels projectes de fil d’or que atenen necessitats específiques d’alguns dels nostres usuaris; ni de tots aquells escriptors, il.lustradors, contacontes; ni dels mestres; ni de les companyes i companys del Grup de Biblioteques Catalanes Associades a la UNESCO.

Tots ells són els que han ajudat a sorgir, i per a ells són també, les «órenles verdes» de la biblioteca, que li van aparèixer quan va fer 18 anys i que ens permeten, seguint els consells de Gianni Rodari, continuar escoltant els nens i totes les coses petites i màgiques que ells poden escoltar i que als adults ens costa tant de sentir. El «cor vermell», ple de significació per a tots i que visiblement ens diu que la biblioteca estima, està viva, s’emociona i que malgrat que sempre hi ha estat han necessitat arribar als 19 anys per mostrar-se obertament. I els «ulls de dintre», recent apareguts gràcies a la Gina, que va venir per celebrar el darrer aniversari de la biblioteca -aquests ulls que ens permeten veure tot allò que els altres no veuen, com les armilles que ens van regalar les fades i que ens ajuden a escoltar els contes cada divendres a l’Hora del Conte.

I amb tot plegat, no us oblideu mai del nostre «follet», ni de la «bèstia» que encomana les ganes de llegir, continuem sent aquest lloc especial que ens permet perdre´ns en un espai i un temps no concret en el qual ens sentim segurs i podem crèixer com a persones amb tota seguretat i llibertat. I tal com diu en Xavier Gimeno: «A la biblioteca tenim els mapes, les rutes depenen de cadascú».

«Vint anys obrint camins». Escardó i Bas, Mercè

 A: Linia Vallès,  9 de maig de 2003