«A la recerca del lector perdut» . ITEM. Núm 1 (juliol-desembre 1987)
He estat aquest estiu a la 5na CONFERENCIA EUROPEA DE LECTURA que s’ha celebrat a Salamanca el 27-31 de juliol. Hi vaig anar amb il.lusió a presentar l’activitat viatgera de la nostra biblioteca, i així ho vaig fer, però…
Em vaig trobar que tota una munió de gent (no tota per sort) es va dedicar a teoritzar sobre l’AMOR a la lectura, l’AMOR als llibres i, entre comunicats de bibliotecaris (érem majoria), mestres, logopedes i associacions diverses ens vàrem immergir en una activitat febril que em va recordar la de la convenció de LES BRUIXES/Roald Dahl, amb l’única diferencia que aquesta estava dedicada a la investigació, recerca i captura deis lectors.
Des d’estadístiques molt precises sobre la poca comprensió lectora -això sí, d’un determinat sector de persones d’un determinat país- a com dues organitzacions franceses promouen la lectura per a bebes -alerta! no abans de 10 mesos perquè a aquesta edat és quan els bebes comencen a distingir el liibre com a llibre i no com a un objecte qualsevol (sic)-, passant per teories sobre la curació de malalts gràcies als contes, etc., etc…, vam anar entrant dins el tema i van començar a sorgir dintre meu les preguntes:
- – A qui hem de convencer? Tots els que estem aquí es dóna per suposat que apreciem el llibre en el que val; és el nostre leitmotiv, l’eina primordial del nostre treball.
- – Llegir, llegir que? A costa de que? Perquè?
L’angúnia va anar fent presa del meu estat d’ànim, el muntatge era fantàstic, tothom anava adquirint «professionalitat», seriositat, i de cop… CLAC.
Tots desperts. En PEP DURAN ens explica la llegenda del llibreter assassí, que tracta d’un llibreter barceloní que estimava tant, tant, els seus llibres que no volia vendre’ls. En demanava uns preus molt alts però, si malgrat això, algú que els apreciava els comprava, no dubtava a seguir-lo i matar-lo per tal de recuperar el seu tresor. En acabar la histeria en Pep va afegir com aquel! qui no ha trencat mai cap plat: Estarem potenciant assassins?
Ja teníem la porta oberta i els que ho vam llucar ho vam aprofitar. Aixô sí va ser una jornada de comunicació, un veritable joc de preguntes i respostes, un col·loqui continuat, una veritable recerca del tot positiva. Tot plegat em va recordar l’episodi que feia poc havia viscut amb una mare responsable, que, preocupada per les poques intencions llegidores del seu fill, i com aquell que porta un malalt a l’hospital, va venir a la biblioteca a cercar remei.
- – Mercè, aquest noi no llegeix, que és pot fer?
- – No t’amoïnis. Ja ho farà prou quan li vingui de gust. Ha de trobar el llibre que li faci venir les ganes de fer-ho. No n’hi ha per esverar-se -mirada astorada.
- – Bé, tranquil·itza’t, tu ja has complert com a mare responsable -mirada agraïda-. L’has portat al millor lloc perquè es «curi».
- -Ara deixa’l, no és pas tan greu aixô de no llegir -mirada de por-.
POTENCIAR LA LECTURA. FER LECTORS… COM?
A la nostra biblioteca hem anat omplint el nostre CALENDAR! D’ACTIVITATS, de mica en mica, necessitat a necessitat, per tal que els petits usuaris trobin en ella les respostes a les seves preguntes, la continuació a la seva vida de cada dia, i que, tant si llegeixen molt com si llegeixen poc, descobreixin el seu lloc al nostre món.
Després d’aquesta fantástica i alliçonadora setmana he agafat aquest CALENDARI i he anat destriant, com qui separa pedretes de colors, les activitats dutes a terme, tot tenint en compte el que fem per «fer lectors», per prepararlos, per orientar-los.., educar-los. Així, tot jugant amb les cartes ja una mica rebregades de tant fer-les servir (ja fa quasi 5 anys que vam començar a barallar-les), he deixat la nostra tasca al descobert.
Estem fent pedagogia de biblioteca o també ens dediquem a la investigació, recerca i captura de lectors per omplir estadístiques i participar en la freda roda en la qua! tots plegats tenim el perill de caure?
Vosaltres mateixos.
BIBLIOTECA INFANTIL I JUVENIL CAN BUTJOSA
c/ La Salut sn. T.: 5622353. 08150 Parets del Vallès Xarxa de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya
CALENDARI D’ACTIVITATS
NADAL: exposició de llibres; activitat plàstica; felicitacions pels companys de Ilibre; visita col·lectiva a altres biblioteques infantils. (Desembre)
MES DE LA PAU: Guia de lectura i exposició de material gràfic (llibres, buidats de revistes, articles de diaris…); activitat plástica; audiovisual i col·loqui a carrec d’una organització pacifista. (30 gener-1 marc)
ANIVERSARI: Festa especial (la biblioteca no funciona com a tal, no hi ha servei de préstec ni de lectura); pastís d’estadístiques; concurs de redacció; presentació de la nova auca (dibuixos i rodolins que resumeixen les normes més fàcilment oblidades pels nostres lectors). (10 abril)
SANT JORDI: Exposició de llibres nous; visites escolars. (23 abril)
MES DE LA NATURA: Guia de lectura i exposició de material imprès; activitat plástica; diapositives i col·loquis a càrrec de grups ecologistes del nostre entorn o de especialistes sobre els temes exposats. (5 maig-5 juny)
TROBADA DE MESTRES: xerrada sobre l’ús i l’aprofitament de la biblioteca; estadístiques ¡ comentaris; repartiment de les guies de lectura que hem fet al llarg del curs. (juny-octubre)
BIBLIOVACANCES: la biblioteca ens convida a viatjar amb la nostra imaginació; per ajudar-nos es transforma en un mitjà de transport, p.c. vaixell, i ens mostra els llibres que ens poden acompanyar en aquest viatge; guia de lectura. (tot l’estiu)
ACTIVITATS PERMANENTS
CÀRRECS: els petits lectors col·laboren voluntàriament en les tasques habituals de la biblioteca: creuar préstecs, vigilar mans netes, col·locació dels llibres.
GUIES DE LECTURA: de temes o personatges que són noticia en un moment determinat.
HORA DEL CONTE: una vegada per setmana, lectura d’un conte a un grup réduit.
HORA DEL CONTE RADIOFÓNIC: cada dos anys es grava per capítols un liibre a la biblioteca que després s’emet per l’emissora Municipal.
SUPERLECTORS: joc per aconseguir que els nens llegeixin més i millor.
VISITES: esporàdicament ens visiten escriptors o il·lustradors que parlen amb els lectors.
VISITES DIDÀCTIQUES: visites de grups d’escolars en les quals teóricament i pràcticament se’ls ensenya el funcionament dels catàlegs i se’ls explica el procés que segueix el llibre des de la seva arribada a la biblioteca fins a la col·locació a les prestatgeries. També se’ls informa deis serveis que els ofereix la biblioteca: préstec…
TALLER DE REPARACIONS: dos cops l’any, aprofitant les vacances escolars i amb l’assessorament d’un enquadernador, els lectors aprenen a reparar els ilibres fets malbé.
TvBiB: col·loquem a la nostra tv els llibres dels quals es passen pel·lícules, sèries o programes a les televisions oficials. Fem guies de lectura amb les programacions.
L’educació d’un infant lector, no d’un lector número, abraça tres aspectes molt diferenciats, l’objectiu dels quals no és tan sols ajudar-lo a moure’s amb facilitat dins la biblioteca i a triar la informació que desitja, sinó que també ha d’arribar a fer d’ell un bon lector que sàpiga que vol llegir, que en gaudeixi i adquireixi alhora uns habits de comportament molt específics que l’enriquiran com a persona i l’ajudaran a integrar-se dins la comunitat i el país on viu.
a) Per ajudar-lo a moure’s amb facilitat i triar la informació que precisa cal fer d’ell un bon usuari.
Pel nostre ANIVERSARI (10 abril), cada any estrenem una auca en la qua! destaquem les formes més importants i no per això menys oblidades pels nostres lectors. La més gran, amb el dibuix original i ben acolorit, la pengem sobre la taula on firmen els lectors abans d’entrar a la biblioteca. En fem també fotocopies de mida de foli i quan obrim un carnet de préstec comentem amb el nou lector cadascun dels punts tractats. L’auca també ens serveix a l’hora de reforçar alguns d’aquests punts si han estat negligits; així, si un nen torna amb retard el llibre de préstec, se’l convida a pintar el rodolí que en fa esment, a emportar-se l’auca a casa i a penjar-la en un lloc visible; d’aquesta manera la próxima vegada no s’oblidarà tan facilment de retomar el llibre.
Un cop apreses les normes més generals, el més important per al lector serà saber si la informació que desitja és a la biblioteca i com ho ha de fer per trobar-la, cosa que aconseguirà tan bon punt conegui el funcionament dels catàlegs.
Els lectors més petits, com a entrenament previ, dibuixen el llibre que han llegit, si els ha agradat; després d’anotar-hi el títol i l’autor el penjaran als suros previstos per a aquestes funcions:
– Tu has fet aquest dibuix tan bonic? Tu n’ets l’autor? A veure si trobes l’autor del llibre que has llegit i també l’il lustrador.
– Tu et dius Pere, com es diu aquest llibre? És a dir, quin títol té?
Amb aquests dibuixos, el dia de l’ANIVERSARI muntem una exposició. Reunim tots els que s’han fet del mateix llibre i hi col·loquem aquest a sota; així el nen fa el procés a la inversa i torna a la font primera d’informació: el llibre que li ha agradat tant com per dibuixar-lo. Després de l’exposició guardem els dibuixos en fundes de plàstic i els ordenem segons la signatura topográfica. Així es poden consultar i amb el temps constituirán un suggerent catàleg il·lustrat que podrá ajudar a triar els més indecisos:
– M’agradaria llegir aquest llibre que han dibuixat tan bé!
Una altra manera d’aprendre aquestes normes és la de les VISITES DIDÀCTIQUES adreçades als grups escolars, acompanyats dels seus mestres, en hores de porta tancada. Les visites s’adeqüen a l’edat dels nens: els més petits (guarderia, pàrvuls i primer nivell) aprenen les normes bàsiques, fan una estoneta de lectura i escolten un conte; els més grans (segon i tercer nivel!) fan practica de catàlegs buscant-hi la fitxa del liibre que els hem assignat i després guarden el llibre al prestatge.
Tot seguint una práctica comuna a les escoles, per educar la responsabilitat dels nens, hem creat e!s CÀRRECS: L’auxiliar de préstec aprèn a rebre els llibres que tornen els companys i a preparar-los per tal que puguin emportar-se’!s. Algun d’ells creua també les fitxes de préstec i fa el control de llengua. Tot col·laborant en aquesta tasca veuen també que passa amb els endarrerits i la temuda «!lista negra».
MANS NETES: Fan control de mans. Els nens accepten bé que un altre els envïii a rentar-se les mans. Fins i tot els més ganàpies!
L ‘ENCARREGAT DE L’ORDRE: vigila que no es mengi xiclet, que ningú no escrigui damunt els llibres, que se’ls tracti be o que no es caiguin.
ORDENADOR DE LLIBRES. Ajuda a guardar els llibres al seu lloc. Els d’imaginació no ofereixen cap problema, els gomets de colors són prou clars i entenedors; per als l!ibres de coneixements tenim una senya!ització molt senzi!la per tal que tots els nens siguin capaços de tornar els llibres a lloc.
També col-laboren a folrar llibres, fer «cantoneres» (col·locar el registre i la signatura topográfica a les fitxes), segellar i ordenar revistes…
Els lectors poden en qualsevol moment exercir algun d’aquests CÀRRECS; ho poden fer durant l’estoneta que vulguin, sernpre que no hi hagi algun altre lector que s’esperi. L’experiència ens ha dernostrat com és de positiva aquesta activitat i e! fet de veure el treball bibliotecari des l’altra banda.
Per completar la formació que el lector ha rebut amb aquestes activitats ja explicades, i com a colofó, pot prendre part en la visita col-lectiva que cada NADAL organitzem: Ens desplacem fins a Barcelona, on visitem altres biblioteques infantils, la Central de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, l’Institut Català de Bibliografia, el Servei de Biblioteques i del Patrimoni Bibliogràfic… D’aquesta manera els nostres lectors veuen, amb els seus propis ulls, que la seva biblioteca no és única (poden comparar les normes i apreciar les diferencies) i que pertany a una xarxa. Com els viatgers són bons ajudants, les seves preguntes estan molt ben dirigides i ens ajuden moltes vegades a qüestionar-nos aspectes del nostre treball.
b) Per arribar a fer un bon infant lector que sàpiga que vol llegir i en gaudeixi.
Un bon infant-lector és el que Ilegeix sense cap pressió I escull Iliurement les seves lectures. Per poder fer-ho bé cal que conegui, quan més millor, el nostre fons bibliogràfic. Totes les activitats, conegudes més pròpiament com animació a la lectura, són les que ens ajudaran més. Aquestes activitats són les que tenen com a fi primordial rescatar alguns llibres de l’anonimat de les prestatgeries i així despertar i’interès dels lectors vers la seva lectura.
L ‘HORA DEL CONTE: Expliquem o llegim un conte determinat i intentern que el nen no es quedi només amb l’actitud passiva d’escoltar sinó que aixó el porti a llegir més:
– Que us sembla si busquem més llibres d’aquesta col·lecció? Tenim més llibres d’aquest autor? Us ha agradat aquest llibre que tracta de…? Podríem buscar-ne més, voleu?
Ens ha donat molt bon resultat coordinar l’explicació del conte amb l’emissora de Radio Municipal i retransmetre el conte radiotfònic des de la biblioteca.
Vam començar amb en Jim Botó i Lluc el maquinista: els nens triaven el personatge que volien representar la próxima setmana, s’emportaven el llibre per estudiar-se el paper i el gravavem el divendres a l’hora del conte habitual. Els altres nens que no tenien paper s’encarregaven dels efectes especials i el dimarts següent s’emetia el conte; d’aquesta manera l’escoltaven molts més nens, fins i tot els que no venien a la biblioteca.
GUIES DE LECTURA. Cada vegada que un esdeveniment important arriba pels mitjans que sigui (radio, tv, premsa) al mon quotidià deis nens, intentem reflectir-ho amb llibres que trien, i amb ells redacten la GUIA DE LECTURA. També poden estar motivades per una exposició a la sala adjacent a la biblioteca, per una obra de teatre, per una necessitat escolar, etc.
EXPOSICIÓ DE LLIBRES NOUS. Cada vegada que tenim novetats muntem la paradeta. Per SANT JORDI i per NADAL els llibres no es poden emportar en préstec mentre dura l’activitat peró sí es poden reservar.
TvBiB. Colloquem a la nostra tv els llibres dels quals es passen pel lícules, sèries o programes a les televisions oficials. Redactem algunes guies de lectura amb les programacions.
Una vegada que coneixen els llibres els animem a llegir amb el JOC DELS SUPERLECTORS: Qui són els campions de la lectura? Quantes fitxes de préstec has acabat? Creiem que quan més es llegeix més ganes es tenen de llegir. El nostre super-super-super… lector ha acabat la 16a. fitxa de préstec = 560 llibres i, després de llegir còmics i més comics, ha descobert “Dioses, tumbas y sabios “ de C.W. Ceram i s’ha afeccionat a l’arqueologia i a d’altres lectures.
Una vegada aconseguit un ritme de lectura intentem cada vegada més preparar els infants lectors per enfrontar-se a la vasta producció editorial: els donem l’oportunitat de recomanar eis llibres als companys de biblioteca i d’aquesta manera aprendre a ser critics, Escriuen lliurement i d’una manera totalment informal la seva opinió sobre el llibre llegit en una cartolina. Per mitjà d’un clip col·loquen el seu comentan en un lloc determinat, a l’abast de tothom; des d’aquest estiu i gràcies a la col’laboració d’una lectora redactem fìtxes deis llibres recomanats i les guardem junt amb els comentaris al fitxer de títols. Els més petits recomanen els llibres preferits per mitjà de dibuixos ja que quan seleccionen ho fan guiats molt més per la il·lustració que pel text.
c) Com el nen adquireix uns habits de comportament molt específics que l’enriquiran com a persona i l’ajudaran a integrar-se dins la comunitat i el país on viu.
L’hàbit del silenci: els sorolls de cada dia, la tele conectada, juntament amb la radio a totes bores, fan que dins les cases es parli cada vegada amb veu més alta i que a les persones en general ens sigui cada cop més difícil sentir el silenci. Per no trencar-lo dins la biblioteca, l’infant aprèn a parlar en veu baixa, a no arrossegar els peus i a caminar com un gat; a moure amb molt de compte la cadira i fins i tot a deixar curosament el llapis damunt la taula. Tot això ho farà per companyonia (no molestar els altres) i per respecte als seus companys; ajudats, és clar, pels rodolins de la nostra auca i per les nostres recomanacions.
Aprèn a compartir els llibres i el concepte «ni meu ni teu, sinó de tots» es va fent clar per a ell i comprèn que els serveis públics són de tots i de cadascú, així com la responsabilitat que tots tenim de fer-los servir adequadament.
– T’agradaria que algú et trenqués alguna cosa que és teva?
Durant les vacances de Setmana Santa i en començar l’estiu muntem un taller de reparació de llibres trencats. El primer dia ve un enquadernador, l’Alvaro Rey, que ens ensenya com adobar-los. A partir d’aquí, cada dimarts de 10 a 12 del matí els nens que vulguin poden continuar fent-ho.
– Guixaries sobre el millor dels teus llibres? O sobre la taula dei menjador?
Quan un nen troba un llibre guixat pot anotar en una petita tarja el que li sembla aquest fet i el comentan s’adjunta amb un clip al full fet malbé; d’aquesta manera, si un altre nen ho veu, no caldrà que ho digui de nou i potser ho trobarà fins i tot el que ho ha fet. Per intentar sensibilitzar els lectors quant als Ilibres desapareguts redactem un cartell amb un WANTED i el dibuix d’un bandit que diu: «Es busca persona desaprensiva que ha fet desaparèixer aquests llibres de la biblioteca. Si en sabeu alguna cosa aviseu el Sheriff». Al seu costat hi posem la fotocôpia de la portada del llibre desaparegut. Així, el que ho ha fet no podrá fer-ne propaganda; correría el perill que el Sheriff se n’assabentés!
Eduquem la seva responsabilitat en la consulta de llibres i molt més en el préstec, ja que cal tornar-los en perfecte estat i el dia fixat per no fastiguejar els companys. De tot això se n’adonen molt millor si són ells els qui reben els llibres exercint el CÀRREC d’auxiliar de préstec.
Els nens d’avui dia reben un bombardeig constant d’informació que poques vegades paiexen. La biblioteca és un lloc molt adequat per complementar o sedimentar aquesta informació gràcies a les activitats que uneixen els llibres amb el món: GUIES DE LECTURA, BIBLIOVACANCES… especialment durant el mes de la PAU o el de la NATURA. Amb nosaltres també celebren algunes de les festes populars com SANT JORDI o NADAL. Totes elles l’ajuden a integrar-se en la comunitat i el país on viu.
Bé, ja estan fetes les piles de pedretes, potser me n’he deixat alguna per classificar. No vindrà d’aquí. Totes, fins les que no he sabut explicar, han contribuït a fer algun lector. Crec que el més dur de treballar amb elles no ha estat ni el seu pes, ni la seva mida, sinó el fet d’haver de lluitar perquè pedra a pedra no se’ns fes cap pared, cap façana que, encara que molt vistosa, pogués enlluernar els nostres petits lectors sense deixar-se travessar. Les hem deixat anar perquè cada nen pugui, quan li arribi el moment, transformar-ne alguna en la seva «pedra mágica» que l’obri, ben oberta, la porta al món de la lectura.
Per aconseguir-ho, des dels primers dies fins ara, ens hem acostumat a tenir les orelles ben alerta per poder sentir com llegeixen els nostres petits lectors i per conèixer quines han estat les seves «pedres màgiques».
D’aquesta manera és com, entre tots, dia a dia, pedreta a pedreta, anem fent de la nostra biblioteca un lloc molt especial al qual no calgui anar… A LA RECERCA DEL LECTOR PERDUT.
Mercè Escardó i Bas
