«La televisió a la biblioteca: una experiència» FARISTOL Núm.3 (desembre 1986)
De com a les biblioteques públiques infantil es couen coses sense ser cap olla de grills…
El poble de Parets (Vallès Oriental), a 25 km de Barcelona, té un cens de 9.067 habitants (març 1984) i compta amb dos nuclis de població molt diferenciats; tant, que cada un d´ells té una biblioteca, que pertanyen a institucions diferents. L’educació dels petits paretans corre a càrrec de cinc escoles d’EGB, la dels joves, es desenvolupa en una única escola de FP, i els qui estudien BUP han de desplaçar-se forçosament als pobles del entorn.
Dins del nucli de l’Eixample, prop de la riera i gairebé a camp obert, es troba la Biblioteca Infantil i Juvenil de Can Butjosa, que pertany a la Xarxa de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya. Situada dins del que podríem considerar una àrea de serveis per al jovent, té com a veïns una sala d’exposicions, un teatre, i en un futur molt pròxim hi haurà una piscina coberta.
La Biblioteca es va inaugurar el 10 d’abril del 1983 i des del primer moment hi treballem una bibliotecària, una auxiliar i un subaltern. La nostra tasca ha estat la d’incloure la biblioteca en la vida quotidiana d’un poble en el qual no hi havia cap tradició d’aquest tipus. És per això que totes les nostres activitats sempre van encaminades a promoure la lectura, a despertar l’interès pels nostres llibres i, en definitiva, a intentar que els lectors trobin aquí la resposta als neguits i a les il.lusions que els sorgeixen en el seu viure de cada dia. Sabel que ho hem aconseguit quan ùn d’ells ve a buscar un llibre per saber com ha de tenir cura del germanet petit que aviat li arribarà, o a cercar informació a les nostres revistes per decidir quina moto es comprarà, i també quan algun dels nostres «superlectors»* ha arribat als 315 llibres llegits, és a dir, més de 100 llibres l’any, i quan no és només un, sinó més, els qui hi han arribat. Avui, pocs dies abans de celebrar el nostra tercer aniversari, tenen carnet de préstec 1.050 lectors, el nombre de llibres deixats cada dia oscil.la entre 65 i 160 i el de lectors diaris va de 58 a 220 (les condicions atmosfèriques i d’altres factors ens fan ballar els números d’aquesta manera tan poc harmoniosa), i les estadístiques de l’any passat ens diuen que vam deixar en préstec 16.142 llibres i van passar per la nostra sala de lectura 29.416 lectors.
Realment, i pels números us ho podeu imaginar, hi ha dies que la nostra biblioteca bull com una olla, i amb els ingredients que tenim (nens i joves) i els condiments que hi posem (llibres i activitats), no en dubteu que en surt… una bona escudella!
Les nostres activitats son les que apareixen en el requadre inferior.
I com que l’última que hem estrenat és la TvBIB passaré a explicar-la.
Podríem titular-ho així:
La «Televisió a la Biblioteca o com treure bon profit del nostre plat fort de cada dia».
A la Biblioteca de Can Butjosa, el mes de setembre passat, vam instal.lar una moderna i fantàstica televisió, amb un aparee tan sofisticat que no consumeix energia, que no té pantalla i que és capaç de transmetre, alhora, diversos programes d’allò més variats.
El seu funcionament no és cap cosa de l’altre món, ni tampoc qüestió de màgia, i com que no és cap secret, us ho explicaré de bon grat.
Una bibliotecària i una auxiliar som les culpables d’aquest giny diabòlic i així mateix les encarregades de triar el material i preparar les programacions. Primer estudiem ben estudiats els programes infantils de les cadenes oficials de televisió, i comprovem si les sèries o pel.lícules es basen en llibres; després rebusquem detingudament en els nostres catàlegs i, si tenim la sort de trobar la informació desitjada, passem a muntar la paradeta: col.loquem els llibres dins l’aparell, amb un rètol que indica l’hora, el dia i la cadena en la qual es passa el programa, i ja està tot preparat per a captar l’atenció dels nostres lectors.
De bon principi vam fer un llançament publicitari; calia assegurar-nos l’audiència! El primer pas va ser redactar el següent escrit i donar-lo a llegir:
És curiós comprovar la facilitat amb la qual els infants van copsar el joc de paraules i en van treure l’entrellat:
– Tens raó! Això de fer els herois al nostre gust és ben cert… En Massagran del llibre és ros i jove, i en canvi a la tele era morè i baixet. (Marta, 9 anys).
– En Lucky a tota hora! No cal esperar el dissabte per veure’l (Joan Carles, 8 anys).
– Ep! Escolta, aquesta tele no funciona bé. Ja cal que l’adobeu; aquest programa ja no el fan (Pere, Diego i d’altres, de totes les edats).
Amb aquests telespectadors tan crítics, no podem badar gaire, i els nostres canvis han de ser ràpids i decidits, no val això de deixar un llibre a l’aparell per si de cas, o perquè els ha agradat molt, ni tampoc pel poc temps que s’hi ha estat… No podem ser nostàlgics amb les lectures televisades, cal estar al dia!
Aquestes programacions expliquen quina ha estat la nostra activitat. Poca cosa cal afegir-hi, però si us interessa conèixer els resultats, valgui l’exemple del que ens va passar amb el llibre Òscar, Kina i el làser inclós en la programació especial de TV3 per a l’Onze de Setembre: va tenir una llista d’espera de lectors tan considerable, que avui guarda pacientment el seu torn, tot esperant que els petits lectors l’adobin en el Taller de reparacions. Li ha passat com a la majoria dels actors de la petita pantalla… ha tingut una carrera fulgurant i al mateix temps efímera.
La televisió a la biblioteca:una experiència
A: FARISTOL., núm.3 ,desembre 1986, p.p. 12-15
