«Amb la fantasia com a aliada» ESTRIS . Núm 112. (març i abril 2000)
A totes les biblioteques, gràcies al seu fons, podem trobar quasi tot el que ha constituït o constitueix el nostre mon: el passat, el present i potser el futur, tan el real com l’imaginari, però és quan comparem el contingut d’aquest fons amb el món exterior que la biblioteca, per suposat amb l’ajuda dels seus llibres, es torna transparent i ens permet conèixer al mateix temps que ens fa pertànyer al nostre país, al món, al planeta Terra i a tot l’univers amb els seus misteris i la seva realitat.
Cal, però, per a conseguir una biblioteca transparent i rodona com una bombolla que ens permiti viatjar en l’espai i en el temps, que els bibliotecaris que hi treballem fem de pont entre els llibres i els possibles i extraordinaris usuaris que són els nens.
Per a poder bastir molts ponts necessitem de tots els altres professionals i voluntaris que en d’altres àmbits socials i educatius tinguin els mateixos objectius o els mateixos usuaris que nosaltres.
Partint d’aquesta realitat, de quina manera podem caminar junts els esplais i les biblioteques?
Primer caldria pensar amb els monitors, que són amb els que bastirem aquests ponts i farem el possible perquè els nens els traspassin.
Què poden trobar els monitors a les biblioteques? Tot allò que els ajudi a fer millor la seva tasca de voluntaris de lleure
a) envers als monitors:
Augmentar els coneixements del que significa ser monitor: llibres d’animació, d’esplai, que els parlin d’on ve aquest moviment, des de quan, per què…
Conèixer més activitats per poder realitzar amb els infants: llibres de treballs manuals, de jocs, etc…
Conèixer contes, molts, tants que els puguin lligar a qualsevol activitat, moment emotiu o màgic que visquin amb els infants.
b) envers als infants:
Fer de pont entre ells i la biblioteca. Portar als nens a algunes activitats que s’hi facin. Hi ha poques biblioteques que treballin dissabte a la tarda, però n’hi ha algunes, p.e. la de Terrassa que estan obertes tots els dissabtes i algunes que esporàdicament celebren actes, p.e. Can Butjosa.
Saber els horaris de les que tenen més a prop i posar-se en contacte.
No totes les biblioteques són iguals; n’hi ha algunes que a més a més de complir la funció conservadora i informativa que porten a terme la majoria de biblioteques, desenvolupen una funció social. A Can Butjosa hi vam afegir la funció educativa.
Els objectius globals i educatius de la nostre biblioteca són:
- Ajudar els nens, joves i adults a esdevenir uns bons usuaris de biblioteca que no tinguin «bibliotecofòbia» i, per tant, que gosin entrar-hi, que es moguin per ella amb facilitat; que sàpigan trobar la informació que desitgen mitjançant la consulta de la memòria de la biblioteca; que coneguin les normes de la biblioteca i les compleixin; i que siguin conscients dels drets que, com a usuaris, tenen dret a rebre.
- Ajudar els nens, joves i adults a esdevenir uns bons lectors, que sàpiguen triar llibres que els interessin i que els semblin atractius, i que això els hi semblin, actractius, i que això els porti a desitjar-ne d’altres. Que descobreixin el gust de llegir en llibertat i ho poguin dur a terme a la biblioteca.
- Ajudar els nens, joves i adults a adquirir uns hàbits de comportament específics que els enriquiran com a persones i els ajudaran a integrar-se en la comunitat i el país on viuen.
Hi ha alguns «tics» de Can Butjosa que crec que podríem compartir:
a) el fet que hem treballat sempre amb la fantasia com a aliada i per què i com ho fem.
b) l’haber declarat la biblioteca com a espai de convivència, educatiu: com eduquem mitjançant els mostres reforços i les nostres activitats: el Follet, La Bèstia que encomana les ganes de llegir, les famílies dels óssos, la TvBib, el Mes de la Pau, el de la Natura, les Bibliovacances, etc.
c) el fet que creiem que els contes són els còdols del riu de la vida que ens ajudan a riure quan hem de riure i a plorar quan hem de plorar i a arribar al mar plàcidament; creiem que els llibres, com va dir la Christinne Nöstlinger en el seu Manifest del dia Internacional del Llibre Infantil l’any…, ens ajuden com ningú a saber quan has de cridat i com has de fer-ho i tant uns com els altres contribuiexen al nostre desenvolupament personal, emocional, social, espiritual…
Assumir el misteri de la vida crec que és un dels grans reptes a assolir per part de la majoria de persones que formen part de la societat d’avui en dia.
S’ha perdut el misteri i la humilitat de reconèixer que no sabem gairebé res; qualsevol cosa té una explicació lógica, definida, coneguda…
I la major part de persones que estan eixutes i els nens també.
Cal fer forats, i els dubtes ens tornen porosos, esponjosos…
Cal viure el potser com una finestra oberta a tot allò que d’imprevisible té la vida.
Treballar amb la fantasia com a aliada és evidenciar aquests potsers, és ajudar a descobrir la fada dels contes i premetre-li il.luminar-nos el camí que ens porta a viure una lectura lliurement triada i plenament compartida.
Els llibres no són ni meus ni teus, sinó de tots!
A la biblioteca ens trobem tots aquells que fem camí junts sense saber-ho i a través dels llibres, de les activitats que els fan surtir de l’anonimat de les prestatgeries, ho podem descobrir.
La biblioteca, com diu la Valentina Borremans, és un espai de convivència on un pot veure’s a si mateix a través dels ulls dels altres.
Tot són maneres de mirar.
I per llegir ens calen els ulls de dintre més que els de fora.
Voleu que junta ajudeu a mirar d’aquesta manera als nens i als adults que els acompanyen a créixer?.
Doncs veniu a les biblioteques i jugarem a llegir plegats!
Us hi esperem!
Amb la fantasia com aliada, o com millorar la nostra relació amb els llibres. la bibliotecària.
Mercè Escardó i Bas
A: ESTRIS. núm.112, pp..9 març-abril 2000.
