«La millor joguina… un llibre» RECULL DE LLIBRES. Núm 13 (Hivern 1987)
Crec que un llibre és sens dubte la millor joguina del món. No us ho havíeu parat a pensar?
El llibre és una joguina que no té edat, económicament és a l’abast de tothom, no necessita piles, ni endolls, ni artilugis complicats; s’hi pot jugar dempeus, estirat, panxa enlaire i a qualsevol lloc: a la muntanya, a la platja, a casa i també en qualsevol moment: menjant, bevent o en remull a la banyera i, a qualsevol estació, faci fred faci calor, és un joc apassionant.
Aixó de llegir, fins i tot pot ésser un vici, sino pregunteu… un vici però que es pot deixar en un moment determinat, que no és tóxic ni nociu, a no ser que l’acompanyeu d’altres habits que ho siguin, com fumar, beure o llegir a la llum d’una espelma, que pot ser tan divertit com lIegir sota la manta del llit, encara que correu el perill de cremar-vos les pestanyes!
Jo diria que el millor és començar a jugar-hi de petit i incloure aquesta joguina a la carta dels Reis d ‘Orient perqué és tan mágica com ells. On heu vist que d’una cosa tan petita surtin coses tan grans: dracs, gegants, monstres i elefants; cases, pobles, continents i oceans i que tots hi visquin, respirin i creixin i… de passada ens ajudin a fer-ho a nosaltres? Quan un petit juga posa tot l’entusiasme, tot el seu ésser en el joc, projecte la seva personalitat per transformar el joc de tots en el seu entranyable joc. Quins bons mestres són els nens! Ells saben que només es pot jugar quan hom té ganes de fer-ho. Els grans som tan pesats: els obliguem a dormir quan no tenen son, a menjar quan estan tips, a lIegir quan no volen … oblidant-nos de com és de divertit Ilegir quan no et deixen o d’amagatotis en un racó remenar llibres, llibres vells, llibres «prohibits».
És clar que de bon antuvi, cal conéixer les regles básiques del joc, l’alfabet, les normes de lectura … per a partir d’elles inventar-ne unes de pròpies i descobrir un dia que el llibre no és una sola joguina i que d’ells se’n poden derivar moltes d’altres i que no cal jugar amb ella de forma continuada, ni tan sois periòdicament -recordeu, només quan ens vingui de gust- i que si alguna vegada passa que hem estat molt de temps sense fer-ho será com trobar un tresor a l’armari dels malendreços i tindrá tot el gust, l’olor i el tacte exquisit de l’aventura viscuda, i plena de teranyines, feliçment retrobada.
Que com cal prendre’s el seriós món de la lectura?
Doncs jugant, jugant a ser un bon escriptor, un bon il.lustrador, un bon editor, un bon llibreter un bon bibliotecari … i així jugant cadaseú de nosaltres el nostre joc ben jugat contribuirem de la millor de les maneres a que hi puguin jugar els lectors.
Ara crec que ja ho puc dir i deixará de ser un secret: jo ja ho he provat -i els lectors de la meva biblioteca prou que s’ho troben- i us puc dir que és realment meravellós i fantàstic … jugar a biblioteques.
Mercé Escardó i Bas. Recull de Llibres. Núm 13 – HIvern 1987
Publicat per SUBMARI GROC. llibreria especialitzada per a infants. Mataró
Realització: Pep Duran, Cristina Majem, Vicenç Lloret, Joana Sarría, M’ Assumpció Ribes, Lola Casas,
Mercè Escardó, Julieta Suñol.
Editat per Bestiari, Cooperativa de Llibreters(Barcelona)
