«Mercè Llimona» RECULL DE LLIBRES Núm 11 (Tardor/Hivern 1986)
Tenir a les mans un llibre de la Mercè Llimona és sempre una gran satisfacció, és tant l’amor i la sensibilitat que transmet que m’agrada fer-ho tot sovint.
Tot fullejant-ne un d’ells m’ha vingut al cap una cançó del grup Els Esquirols que comença dient:
M’he mirat en els teus ulls per trobar el meu infant agafar-lo de la mà i fer camí somiant…
M’he adonat que això és exactament el que em produeix la lectura dels llibres d’aquesta gran il.lustradora, és un retornar a la infància que tots plegats portem dins nostre i que gràcies a ella, es converteix en un plaer de retrobar-la. Una infància amb temps per jugar sobre catifes i terres de colors, al llum de làmpares de peu, que ens proporcionaven escenaris irreals i, on només el xiuxiueig de les mil i una converses, que manteniem amb les nostres joguines, trencaven el silencio que ens rodejava.
Avui, en que els nostres infants juguen cronometrats pels horaris de la televisió, de l’escola i de moltes obligacions que els imposem, és una sort tenir a l’abast els seus llibres, gràcies a ella podem endinsar-los en el món de la imaginació i de la fantasia; aquest món sense límits on un rodet de fil buit es torna una taula pels follets i una closca de nou, un majestuós vaixell, on els ossets esdevenen càlids i flonjos i les nines, nenes de veritat, i tot, cucs, flors, núvols, sols i llunes juguen en el paper a viure de veritat i son capaços de demostrar emocions. No en dubteu pas de deixar-vos captivar pels seus dibuixos i menys d’ajudar a fer-ho als vostres infants, és una experiència enriquidora a la qual tots ens hi podem lliurar, només cal agafar un dels seus llibres i… fer camí somiant.
Mercè Escardó i Bas
A: Recull de Llibres – Nº 11 – Tardor/Hivern 1986
