«Mestres i bibliotecaris, per què no pedalejar junts vers la lectura? IN-FÀN-CIA Núm.78 (maig-juny 1994)»

 

Què és una biblioteca? Per què tenim biblioteques? Per què volem tenir-ne més? Què és animar a la lectura? Sempre és possible fer aquesta animació? Podem continuar essent repartidors i/o receptadors de llibres? Si creiem que cal animar a la lectura, qui ho ha de fer? Els educadors? Els bibliotecaris? On? De quina manera? Amb quins mitjans? Com podem lligar literatura i vida?.

 

Son un caramull d’interrogants que les autores d’aquest article ens hem plantejat, ens plantegem i ens plantejarem. Sabem que les respostes són múltiples, les solucions complexes i que el món no es va fer en un dia, però no defallim perquè pensem que entre tots i totes, de mica en mica, ens en sortirem.

 

Quan, el curs passat, el Departament de Dinàmica Educativa de l’Ajuntament de Palma ens va proposar a fer un curset sobre animació a la lectura amb el títol Les biblioteques: l’aventura de llegir adreçat al mateix temps als bibliotecaris de la xarxa municipal -que tenen al seu càrrec petites biblioteques de barri amb un públic bàsicament infantil i juvenil- i a mestres que treballen o volen treballar a la biblioteca escolar, ens va engrescar la idea. Teníem experiència d’altres cursos semblants i volguérem intentar nous plantejaments. Decidides, començàrem a dissenyar un projecte de curs que fos innovador, atractiu i essencialment pràctic, vàlid per els dos tipus de biblioteques que volíem tractar.

 

Els objectius eren treballar l’animació a la lectura des de la biblioteca a partir de l’observació i de la reflexió sobre  les experiencies reals fetes a la Biblioteca de Can Butjosa, aconseguir que els mestres comencessin a conèixer i a col·laborar amb la xarxa de biblioteques públiques, proporcionar bibliografia pràctica i teòrica sobre literatura infantil i animació a la lectura, facilitar els recursos necessaris per poder dissenyar projectes d’animació global, coherents i adaptats a la realitat i fer que els alumnes -organitzats pels equips de treball- elaboressin un projecte, l’apliquessin a la seva realitat i avaluessin els resultats obtinguts.

 

El curset es va dividir en quatre fases desenvolupades al llarg d’aproximadament quatre mesos. Començàrem amb una primera presa de contacte entre les persones que havien de seguir el curs i les que l’havien de fer i coordinar. En aquesta primera trobada s’explicà el projecte, es va proporcionar la bibliografia de lectura i de consulta i es lliurà un dossier amb una acusada selecció d’articles. Cada llibre i cada article ressenyats foren comentats individualment. Batejàram la llista de textos recomenats com a «bibliografia en mirall» , perquè classificàrem en llibres en teòrics i lúdics. Els primers -que eren assaigs i articles- parlaven de reflexió sobre el fet lector i de motivació a partir de pressupostos teòrics; els segons -que eren contes, novel·les i cómics- parlaven també de reflexió i motivació, però per mitjà de la fantasia. Potser quedarà més clar amb uns exemples: podem reflexionar sobre el fet de llegir a partir del llibre Llegir, per què? de Pierre Gamarra i també mitjançant La història interminable de Michael Ende ;és possible parlar de biblioteques a partir de les reflexions de Geneviève Patte a Dejadles leer! o de la divertida narració El segrest de la bibliotecària de Margaret Mahy. Pensàrem que així predicàvem amb el exemple -no únicament aprenem amb les exposicions teòriques!- i, al mateix temps proporcionàvem recursos que podien ser vàlids per el treball posterior.

A la segona fase, la més llarga, intentàrem respondre amb reflexions i exemples a la pregunta clau: «Què es pot fer des d’una biblioteca per difondre la lectura?» Presentàrem i explicàrem activitats fetes a la Biblioteca de Can Butjosa ; parlàrem de l’engranatge que ha de donar suport a les activitats d’animació; analitzàrem les característiques d’un metodologia de treball eficaç i proposàrem als alumnes que dissenyessin un projecte per fer-lo realitat.

 

S’inicià així la fase pràctica. Cada un dels projectes s’analitzà de manera individual en entrevistes amb els equips de feina i es varen dur a terme les experiències a les biblioteques elegides, segons les necessitats del medi social, el tarannà, les possibilitats i la disponibilitat dels participants. El ventall d’activitats dutes a terme fou divers: l’hora de la rondalla, l’organització d’una exposició de llibres fets pels infants, un taller de creació de contes, diverses guies de lectura, algunes visites des de l’escola a la biblioteca amb nens i nenes de diversos cursos, un taller de punts de llibre, la confecció de «L’arbre dels llibres» un taller de reciclatge de paper, dos murals a partir de contes, la visita de les fades a la biblioteca, etcètera.

 

Finalment, es va fer una última sessió on els alumnes explicaren les activitats de cada grup, aportaren el material elaborat -guies, punts de llibre, llibrets artesans, etc,- i, conjuntament, avaluaren els resultats obtinguts. L’objectiu d’aquesta sessió d’avaluació era, sobretot, poder aprendre de l’experiència dels companys, i es va acomplir. Després de la segona sessió de treball, en veure la quantitat de coses que es fan a la Biblioteca de Can Butjosa hi va haver una sensació general de descoratjament «Jo mai no podré arribar a fer aquestes coses! No ho sabré fer! No tinc mitjans! No tinc les condicions adequades!» eren exclamacions repetides per tots, menys per un bibliotecari que ja havia tingut ocasió d’experimentar amb aquest model de feina i que intentava animar els altres. En canvi, després de veure els resultats obtinguts, malgrat que fossin modestos, els ànims del grup per tirar endavant la tasca iniciada augmentaren considerablement i es va poder començar a parlar de propostes de continuïtat.

 

No voldríem que aquestes ratlles transmetessin la sensació que en aquest camp tot és arribar i moldre. Les dificultats i els entrebancs hi són. Hi varen ésser en l’organització del curs -els bibliotecaris municipals varen tenir problemes per obtenir el permís d’assistència a un curs que el mateix Ajuntament organitzava per a ells!- i hi són en la pràctica quotidiana de l’animació a la lectura a l’escola i a la biblioteca. Però estem convençudes que l’animació a la lectura és un tàndem en el qual, juntament amb els pares, hi pedalegem mestres i bibliotecaris amb igualtat de compromisos i de responsabilitats i creiem que les respostes als interrogants que plantejàvem al principi només es troben en la feina de cada dia, en la documentació seriosa, en els esforços per coordinar iniciatives, en l’intercanvi d’experiències, en el no descoratjament, en tancar les portes a les lamentacions i obrir les finestres a la il·lusió.

 Mestres i bibliotecaris, per què no pedalejar junts vers la lectura

text de Mercè Escardó i Bas i Caterina Valriu

A:  IN-FÀN-CIA, núm. 78, maig-juny 1994