«Però els bebès també llegeixen?»GUIX. Separata Núm. 150.( Abril 1990)
Mercè, hauries de fer un article del que feu a la biblioteca per engrescar a llegir els més petits.
– Però…
-No hi ha peròs que hi valguin. Escriu allò que feu, el que penseu fer.
La biblioteca de Can Butjosa és infantil i juvenil i va néixer fruit d’un conveni entre la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Parets del Vallès, l’any 1983.
Aquesta població compta amb 10.743 habitants, dels quals 1.806 tenen carnet de préstec de llibres. El nen més petit amb carnet té onze mesos i el més gran 768, o sigui seixanta i quatre anys. Tots dos són nens per nosaltres els que seleccionem els llibres, els cataloguem i classifiquem, els que els traiem amb qualsevol motiu de l’anonimat de les prestatgeries i els mostrem acompanyats de llunes, objectes, amics de nit..
A tots dos, i a tots els nens amb uns quants mesos i anys més o menys que ells, els oferim el mateix servei: una biblioteca alegre, juganera i disposada en tot moment a demostrar que és al seu costat per ajudar-los, quan ells vulguin, a posar-se en contacte amb els llibres i esperar pacientment a que es captivin els uns als altres. Però com fer que vinguin a conèixer-nos aquests lectors que no poden venir per si sols?
Saber el que es fa a França per als bebès lectors, on més d’una associació treballa per promoure la lectura per bebès, on existeixen “bebéteques“ en les quals a més dels llibres més adients es troben, a disposició dels pares, escalfa biberons i un lloc adient per canviar bolquers, ens va engrescar a intentar ampliar els nostres serveis pels més petits, que fins aquell moment eren a partir de Parvulari és a dir per als nens de 4 i 5 anys.
Vam pensar que reservar l’hora de 3 a 4,en que treballem a porta tancada, als bebès seria una bona idea, les mares portaríen els germanets més grans a l’escola i després tot xino-xano podrien arribar-se a la biblioteca i fer lectura amb els petits.
Vam dur-ho a la pràctica però no ens va donar gaire bons resultats, potser ens va fallar la comunicació amb les mares i els possibles lectors, potser no ho vam dir prou…
Llavors vam passar a l’atac directe, és dir quan els futurs lectors encara estan a la panxa de la mare, i vam atacar per dos fronts: la mare i els germans.
– Mercè, teniu un llibre que expliqui com naixerà el meu germà?
– Ma Antonia, he pensat que potser tindríeu algun llibre de gimnàs prenatal, o de l’embaràs, o de massatge per bebès, o de noms per ajudar-me a triar…
-És clar que si!!
Estar al seu costat, esperar el naixement després veure’l créixer i en el moment oportú…
-Saps que ja pots fer-li a ell el carnet? A partir dels deu mesos els nens distingeixen el llibre com a llibre, el diferencien de tots els altres objectes que l’envolten. No, no m’ho invento, uns psicòlegs francesos ho han experimentat. A més a més diuen que és molt important que siguin el pare o la mare els que estableixin aquest primer contacte doncs és un lligam afectiu molt important.
I ja està feta la primera feina.
Després cal tenir suficients llibres, diferents, engrescadors i ampliar l’experiència d’individual a col·lectiva, perquè no fer visites didàctiques per a la guarderia?
Doncs bé, les vam fer i les continuem fent i, els més petits, des dels dos anys ens visiten periòdicament, pel Mes la Pau, de la Natura, per Sant Jordi… Els expliquem contes, a tots junts o en petits grups. Ajudats pels lectors grans, fem una roda de contes, tres nens, una persona que explica tres contes que després cada petit fullejarà i acabarà sol la seva lectura.
Els projectes…
Connectar amb el CAP (Centre d’Atenció Primària) del nostre poble i que a la primera visita després de néixer el petit, els pares rebin: un petit llibre obsequi de la biblioteca i un full on s’expliqui com és d’important aquest primer contacte mare-llibre- bebè. I on s’ofereixi un horari tranquil de biblioteca per poder dur-lo a terme.
No, no és un somni gaire llunyà, sabem que tot és començar i això de moment és el que hem fet i el que de moment podem explicar.
Però els bebès també llegeixen?
Mercè Escardó i Bas
A: Guix. Separata 150. Pàg.20-21 . Abril 1990
