«Bibliote…què?» ESCOLA CATALANA. Núm.409. (abril 2004)

 

Arribar a expressar tot allò  que guarden les paraules dins seu,  per cadascú dels que gosem formular-les, és una tasca gairebé impossible. 

Cada paraula en ser dita desperta no tan sols els que els diccionaris  i les enciclopèdies ens diuen sinó també les nostres vivències, és a dir sentiments, records, sensacions que al voltant d’aquesta paraula hem anat curosament aplegant més en el nostre subconscient que en el conscient.

 

 

Així  parlar i  llegir, que és L’EMPREMTA SUBTIL i delicada que la paraula deixa sobre el paper,  es converteix  en un veritable joc de descoberta que a vegades ens neguem a practicar, descobririen tant de nosaltres mateixos, del que ens ha fet com som, que ens espanta.

 

Podrien  fer tot un revival amb cadascuna de les paraules que composen el nostre vocabulari més habitual, però avui especialment  us convido a fer-ho amb la paraula BIBLIOTECA.

Moltes vegades, oralment i per escrit , en xerrades informals i en trobades de formació, he compartit el que és aquesta paraula per mi, us confio que només ha estat una mica del que realment significa ja que encara continuo treballant, des de fa més de 20 anys,  en la  Biblioteca Infantil i Juvenil de Can Butjosa ; una biblioteca  que té cor o sigui que s’emociona, que estima, que està viva i per tant susceptible de canvi; que té unes  orelles verdes, que ens ajuden a escoltar els nostres petits usuaris, com amablement recomana  Rodari  que fem els adults,  i uns “ulls de dintre”, aquests que ens ajuden a veure el que els altres no veuen i que ens permeten continuar treballant en la delicada linea que separa la realitat de la fantasia.

Això vol dir que cada dia descobreixo noves emocions, tinc noves experiències  i per tant que continuo omplint i dotant aquesta paraula de contingut.

 

Però vet aquí que fa uns quatre anys una experiència que vàrem viure a la biblioteca em va convidar a reflexionar sobre la dimensió que aquesta paraula  estava prenent en la nostra societat, potser algú la trobarà poc important però per  a mi va ser molt significativa i per això em permeto compartir-la amb vosaltres, com una invitació a una reflexió que tots plegats: usuaris, bibliotecaris i administracions, ens hauríem de permetre  posar sobre la taula.

 

Un home jove va entrar a la biblioteca i va preguntar:

– On són els“cascos” per escoltar música?

– No en tenim- li vàrem contestar.

– I els ordinadors per connectar-me a Internet?

– Tampoc no en tenim- vàrem afegir

Llavors ell va dir-nos:

– Doncs així no estic en una biblioteca.

Nosaltres vàrem explicar-li que teníem més de 20.000 llibres alguns dels quals eren de més de 60 països de tot el món en les seves llengües originals, que disposàvem d’un fons de vídeos y CD que abans de ser pel·lícules havien estat llibres, que estava en un   espai màgic, educador, de convivència del qual ell en podria gaudir però no va atendre a raons i  va contestar contundent:

   – No, això no és una biblioteca! 

 

Quines experiències havia tingut aquesta persona per a formular d’aquesta   manera aquesta negació al que nosaltres creiem que som?

Potser  per  ell aquesta paraula no ve de Biblio, és a dir de llibre, i no sap que això ens dur a practicar el fet de llegir i  que fer-ho en  aquests espais, que anomenem amb la paraula BIBLIOTECA, ens dur a practicar-lo en total llibertat, llegir el que volem, com, quan i quant volem?

La majoria de gent ha oblidat com són d’importants els llibres per a transmetre no tan sols informació sinó com a  generadors de creixement i com els bibliotecaris som un pont  per ajudar a descobrir-los?

Crec sincerament  que la majoria dels professionals que treballem en les biblioteques som conscients que repartir llibres és molt més que repartir totxos, (amb tot el respecte per el ram de la construcció) però també em pregunto  com poden continuar fent una bona feina  alguns d’ells quan,  algunes administracions de les quals depenen, no aposten fermament per  la lectura com a  eina de creixement individual i col·lectiva.

Com poden, algunes d’aquestes administracions,  donar p.e. tanta importància a les estadístiques que produeixen  aquests comptadors automàtics  que compten a les persones tantes  vegades com entren cada matí o tarda o  al nombre de nous carnets, quan aquests caduquen sinó es fan servir i  generen nous usuaris que no ho són si algun dels que ja el  tenien tornen a la biblioteca més enllà del plaç establert?

 

O ¿com poden  alguns bibliotecaris  que volen treballar  amb tota l’amplitud que la    nostra professió  comporta sentir el pols de les seves biblioteques  si les informatitzacions  que utilitzen no els permet  saber quins han estat els llibres més llegits pels seus usuaris, ni recordar-los tan sols els que ja s’han llegit?

 

Em pregunto:  que s’aconsegueix en aquestes biblioteques on la majoria d’usuaris només hi van a connectar-se a Internet o  a escoltar música  o, on la majoria de préstecs són de vídeos o de  CD de música  que s’emporten a casa  per  escoltar-los o copiar-los  i només una minoria molt minsa llegeix?

Biblioteques, mediateques o  bibliote…què? 

No és tan important el nom que els hi donem, el continent, com el que realment són i el que s’hi fa, el contingut; mentre el significat que tingui per cadascú de nosaltres: bibiotecaris, usuaris i administracions, sigui el mateix i  passi per la lectura. Llegir és un privilegi del qual no poden  gaudir 880 milions de persones analfabetes repartides per tot el món,  seria una llàstima que els que el tenim no l’aprofitéssim.

GRUP DE BIBLIOTEQUES CATALANES ASSOCIADES A LA UNESCO 

El Grup de Biblioteques Catalanes Associades a la UNESCO, que s’emmarca en el programa de la UNAL, va ser creat l’any 1995 amb la finalitat de dur a terme un programa de dinamització cultural i una orientació dels serveis consensuats pel conjunt de biblioteques catalanes associades. 

Des de llavors  ja som 18 les biblioteques catalanes que formem part d’aquest Grup, que coordinades per el centre UNESCO de Catalunya ens trobem en reunions periódiques i   publiquem un butlletí “L’entrellat” del que ja s’han editat 3 nímeros.

Les biblioteques catalanes associades a la UNESCO  som biblioteques que tenint molt en compte la nostra funció social i educadora   ajudem  els nostres usuaris a formar part, d’una manera col·lectiva i conscient, de la societat plural, responsable i solidària en què tots ens mereixem viure. Per tal d’assolir aquestes funcions  considerem la lectura com un element prioritari, enriquidor i generador de vida.

Per tal de dur endavant aquesta “especial manera de fer”  és necessari   la implicació de tot l’equip de la biblioteca, som les persones que hi treballem  les que acceptem  la responsabilitat de seguir aquestes directrius no només desde fora sinó aplicant-les a cada usuari, a cada activitat, a cada situació.

La quantitat d’activitats que estem  duent a terme en el marc del grup de biblioteques és pràcticament il·limitada, la primera que varem compartir va ser el Mes de la   Pau. Des de llavors hem celebrat conjuntament «dies», «anys» i commemoracions internacionals proclamats per les Nacions Unides. (Cal destacar especialment el DENIP,  Dia Escolar de la No-Violència i la Pau, que se celebra el 30 de gener i amb el que comença el Mes de la Pau) ); hem fet ressò de les festes populars i tradicionals, amb la intenció d’ajudar a apropar la pròpia cultura; hem elaborat  guies de lectura per orientar i donar punts de partida sobre diferents temes com pe.  Els Drets Humans, La Discapacitació etc.. Hem organitzat les 1eres Jornades a Salt (Girona) sobre la Interprofessionalitat a les biblioteques i estem ja preparant les 2ones per principis del 2005 sobre la lectura,  amb al intenció de convidar a  participar-hi  a totes aquelles professions que estan relacionades amb el fet de llegir: mestres, editors, llibreters, bibliotecaris, escriptors, ilustradors, lectors,etc…

És realment  enriquidor trobar companys que cadascú des de la seva realitat : d’espai, d’usuaris, d’emplaçament fins i tot de dependencia adminsitrativa i tècnica,  ens afanyem  per treballar per un món millor  amb la lectura com aliada.

Per saber més: Qui sóm? Què fem? Les biblioteques membres , com  adherir-se etc… entreu dins http://unescocat.org i cliqueu a Biblioteques. 

 A: Escola Catalana. Núm. 409. (abril 2004)