«La biblioteca escolar: el pal de paller de l’educació» REFELEXIONS SOBRE LA BIBLIOTECA ESCOLAR. Grup Bibliomèdia de la FMRPC; Associació de mestres Rosa Sensat, (febrer 2002)

 

Biblioteca escolar

Quin repte definir el que per a mi signifiquen aquestes paraules! És tan misteriós el procés que silenciosament dins nostre va donant dimensió i contingut a les paraules, cal haver-les viscut amb els set sentits i tot i així, com costa llavors expressar tot el que en pronunciar-les, en llegir-les, sentim! Començo sabent que el tot és molt més que cada un dels components. Biblioteca escolar: Un espai, unes prestatgeries, llibres, algú que els faci servir i algú que sàpiga posar a l’abast d’aquests usuaris tota la informació, els coneixements, els tresors, les experiències i vivències i un llarg etcètera de móns coneguts i desconeguts que els llibres guarden pacientment entre les seves pàgines.

 

Somio…

Un espai per ella sola, bonic, lluminós, acollidor, còmode, on tothom se senti bé, on no face por entrar-hi… Prestatgeries noves, netes, a l’abast de tothom, a la mida de braços curts i braços llargs, ben retolades… Llibres triats curosament pel seu contingut, no per la seva edat, raça, religió, moda, oferta editorial ni altres condicionants aliens a la seva qualitat… Usuaris de tota mena, no castigats o obligats a utilitära-la, tant els que saben què poden anar a buscar en els llibres i com fer-ho, com també els que encara ho han de descobrir.

 

I algú, aquest algú a qui anomenarem bibliotecari que ha de tenir prou coneixements tècnics i estar alhora amarat d’humanitat, de calidesa, ser dúctil i alhora ferm en els seus propòsits de fer de pont entre els llibres i els usuaris: que ha de conèixer i estimar l’espai on ha de desenvolupar la seva tasca, els instruments del seu treball, els llibres, i a qui ha d’ajudar a travessar el pont. Que ha de tenir la màgia suficient per aconseguir que aquest espai sovint tan desconegut que anomenem biblioteca esdevingui un espai màgic on petits i grans trobin respostes a les seves preguntes, tant les que es troben en els llibres d’imaginació, que sovint sense el reconeixement degut, són els que més ajuden a créixer.

 

Algú que ha de permetre amb el seu bon fer que la biblioteca sigui un lloc on un pugui regalar, als altres i així mateix, el silenci, on descobrir i aplicar el respecte pel que és de tots , on trobar-se amb iguals i amb diferents i descobrir que els uns i els altres podem fer camí junts.

 

I després em pregunto… Si tenim ben clar que coneixement no implica creixement i, com deia Freinet, que educar no és domesticar… Com es pot des de l’escola formar alumnes sense una biblioteca amb totes i cadascuna d’aquestes qualitats indispensables que acabem de compartir? Es pot obviar que la biblioteca ens posa a l’abast dels ulls, del cor, del pensament, el passat, el present i el futur no només d’aquest món quotidià en el qual ens movem sinó de tot el planeta terra amb la seva diversitat i de tot l’univers en què aquest gira i potser molt més enllà?.

 

Si realment la resposta és no, no podem, no volem educar sense biblioteca, ¿per què no intentem sortir del «ja fem el que podem» i continuem aguantant la solitud en la qual ens col.loquen els companys que no ho creuen així i la passivitat o la poca assertivitat de l’administració que hauria d’una vegada per totes de fer una aposta ferma i decidida pel futur dels infants del seu país?.

 

Sento que ens cal ser valents i agosarats i reclamar el millor. Si una llavor que creix necessita una terra adobada, una bona pluja, un dolç sol i una mica de vent, els nostres infants necessiten créixer a l’empara i al recer d’aquest, més que un espai que molts anomenem biblioteca escolar sense saber exactament què vol dir.

 

Cal ser valents i agosarats sabent que tenim tot el dret i la necessitat de ser-ho en demanar espai, prestatgeries, llibres i bibliotecaris i no conformar-nos amb succedanis en cap d’aquestes parts que donen sentit i essència a la biblioteca escolar.

 

 

No ens podem conformar que la biblioteca estigui en un passadís, un lloc de pas, un laboratori ni una classe de música; ni que els llibres siguin aquells que ningú vol o els que s’està disposat a despenare’s; ni que faci de bibliotecari algun mestre que com a molt disposi de 4 hores a la setmana per encarregar-se de la biblioteca.

 

Volem per la biblioteca escolar un espai per a ella sola, amb una dotació fixa que permeti comprar els llibres que acompanyin els àmbits de coneixement que s’imparteixen a l’escola i llibres d’imaginació que desenvolupin el just per llegir a mida de les necessitats i possibilitats de cadascun dels infants que estan en procés d’esdevenir lectors, on hi hagi un professional de la informació a jornada sencera, que faci vida a l’escola, que assisteixi al Claustre, que doni suport amb els llibres o altres suports no-llibres a totes i cadascuna de les necessitats dels seus companys mestres; un «bibliotecari» amb una placa guanyada i adquirida com la dels seus companys.

Sabem que en moments d’emergència tothom pot posar una injecció però en una societat com la nostra en la qual, quan estem malalts, anem al metge i busquem professionals perquè ens injectin els medicaments que aquests ens recepten, si és el cas, ¿per què a les biblioteques escolars continuem en situació d’emergència «possant injeccions»com podem?.

 

Sento que aquest escrit és un crit que s’afegirà a tots els que en aquestes jornades s’aixecaran. Sento que tots plegats portem massa anys veient i participant en aquests esforços, plens de bonés intencions i voluntat, de mestres, professors, bibliotecaris, associacions de pares, regidories d’ensenyament d’alguns ajuntaments, persones que de manera individual i sense l’obligació de fer-ho ens esforcem per donar llum i vida a la biblioteca escolar perquè creiem en ella.

 

Els que caminem dia a dia en aquest sentit, sentint les pedres del camí i buscant punts sòlids on posar els peus, seguint rastres que gràcies als peus de tots es converteixen en camins oberts, necessitem i reclamem urgentment a l’administració, ara que els hem fet visibles, ens els reconegui.

 

Abans que ens cansem de caminar, abans que els matolls tornin a créixer…

 

La biblioteca escolar: el pal de paller de l’educació 

Escardó i Bas, Mercè 

A:  Reflexions sobre la biblioteca escolar.p.p.43-45

Barcelona: Grup Bibliomèdia de la FMRPC; Associació de mestres Rosa Sensat, 2002