«La família i la biblioteca o a l’inrevés» VIURE EN FAMÍLIA. Núm. 41 (Novembre-desembre 2011)
Cada cop hi ha més biblioteques que ofereixen activitats per a famílies amb infants petits. En algunes es va teixint una veritable complicitat, clau per promoure l’amor per la lectura.
Als pares i mares que llegireu aquest article no cal explicar-vos què és una família, ho sou, ni tampoc què vol dir llegir, ho esteu fent i gràcies a això entreu en contacte amb altres persones que en escriure en aquesta revista hi han deixat les seves experiències, vivències, opinions, persones que escriuen sobre i per a vosaltres, aquests que heu decidit viure junts i tenir fills, formant una família.
És aquesta veu, acompanyada de jocs i carícies, de música, la que li començarà a regalar aquestes caixes màgiques que són les paraules, encara buides per a ell.
De família n´hi ha de totes menes, ben acolorides i diferents. I de biblioteques, també. Tant les unes com els altres som diferents, perquè som úniques, meravelloses i rares, depenent de la nostra filosofía de Vida. I aquest és el punt de contacte entre les unes i les altres, entre les famílies i les biblioteques: la Vida.
Intentar ser conscients de les raons per les quals la tenim i per què s’acaba, tot trobant significat al fet de viure i d’haver arribat en un moment i un lloc precís dins d’una infinitat de possibilitats que ens ofereix el nostre món, i tot ajudant mentrestant els petits de la casa a fer, passet a passet, el mateix.
I tot això ho aconseguirem, tant les unes com les altres, gràcies als llibres, gràcies a la lectura. És cert que les famílies podríeu fer aquest camí soles, sense l’ajut d’una biblioteca:
- Si els adults que la formeu sou lectors i ho practiqueu habitualment davant dels petits.
- Si useu la vostra veu per cantar, contar i llegir en veu alta.
- Si feu compendre als vostres fills que la lectura és un mitjà de comunicació, que llegim per saber el que ha escrit un altre i que llegir és només saber desxifrar les fileres de formigues que són les lletres desfilant sobre el paper.
- Si els ajudeu a descobrir que la Vida s’amaga als llibres, ajudant a fer i refer el seu propi imaginari que els connectarà amb el món on vivim.
Espais Educadors
Però si les biblioteques volem realment fer lectors, ajudar tothom a tenir l’oportunitat de llegir i així entendre la vida a través dels llibres, no podem fer-ho soles, necessitem de la vostra assistència, de la vostra complicitat. En primer lloc, però, hem de prendre la decisió, a més de fer les missions que com a biblioteques tenim assignades, d’esdevenir uns espais educadors i de convivència.
Es tracta d’assumir-ho plenament, de ser-ho, de practicar-ho cada dia i a cada moment, tenint la lectura, el seu foment, el seu acompanyament com a principal punt de partida o d’arribada de tot allò que s’hi viu. I ben concients que la lectura és educadora per ella mateixa i una eina de creixement personal insubstituible.
Aquest nou aprenentatge s’hauria de fer amb la qualitat necessària perquè els petits tinguin interès, curiositat, il.lusió per descobrir el que un altre ha escrit.
Abans de descriure com podem fer camins junts, quin és aquest tàndem que podem fer pedalejant vers la lectura, repassarem el procés lector. Tots partim de nosaltres mateixos per fer un camí i per acompanyar uns altres a trobar-lo o a seguir-lo. De vegades no som prou conscients del nostre bagatge, d’aquest espai íntim que us convido a investigar: Com vàreu arribar vosaltres a la lectura? Quin va ser el paper dels vostres pares o familiars més propers? Cantàveu junts? Us contaven contes? Us oferien o deixaven a l’abast llibres? I a l’escola? Us van obligar a llegir? Com va ser el vostre aprenentatge? Podíeu llegir el que volíeu?.
Us ofereixo el meu camí com a penyora: una mare que cantava i contava, un avi que estimava els llibres, una escoleta on s`em va ensenyar a llegir per saber el que havia escrit un altre, on vivíem els contes, tenint sempre bons llibres a l’abast, a l’escola, a casa; estudiar desprès biblioteconomia enduta per aquesta faceta de ser una lectora apassionada i més endavant posar-ho en pràctica fent néixer i créixer una preciosa biblioteca per als nens i sobre tot dels nens.
No és estrany que declari que no podria viure sense llegir ni escriure i que sempre intenti, com ara, transmetre aquesta passió, respecte i agraïment que sento vers els llibres i la lectura lliurement viscuda i compartida.
Des d’aquesta experiència viscuda en plenitud he gosat dibuixar aquest procés lector que ara compartirem pas a pas:
1er pas: la veu
La lectura comença a la panxa de la mare amb la veu, ja des d’abans de néixer i a través de l’oïda. La veu és l’únic estímul que continuarà acompanyant el nadó en el nou medi al qual arriba.
Una veu que després li transmetrà seguretat en aquest trànsit de descobrir-se com un ésser diferent i independent de la mare. I és aquesta veu, acompanyada de jocs i carícies, de música, la que li començarà a regalar aquestes caixes màgiques que són les paraules, encara buides per a ell però que el faran emocionar-se i l’ajudaran a no sentir-se sol.
2n Pas. Els llibres i en ells les imatges
Arriben les imatges que viuen als llibres, un altre pas per ajudar a donar significat a les paraules, en ell, els pares o altres adults, amb el llibre i el nadó a la falda continuaran amb el procés de donar nom al que veuen tot relacionant les imatges a la seva realitat més propera i donant pas a descobrir que el món, la vida que ens envolta, està en els llibres. La lectura per l’infant és en aquest moment mirar i escoltar.
3er Pas. L’alfabet, l’empremta de la veu
Aquests adults que expliquen i desxifren les fileres de formigues que són les lletres, desperten en els nens l’interès per descobrir «el que hi posa»… encomanant les seves emociona i el plaer que senten de saber llegir, fins que ells ho podran fer per si mateixos.
Ja tenim clar que el procés lector comença en l’entorn familiar, la veu és seva. La família és el primer agent lector.
Arriba el moment de descobrir que és el so, la veu, la paraula, qui deixa empremtes al paper, com la dels animals que es passegen per un camí, i que descodificar aquestes empremtes és llegir.
Aquest nou aprenentatge, sigui a l’escola o a casa, s’hauria de fer amb la qualitat necessària perquè els petits tinguin interès, curiositat, il.lusió per descobrir el que un altre ha escrit. Llegir per viure, per conèixer, per somiar, tot aportant el que som i el significat que guardem en cada caixa/paraula per recrear el llegit.
4rt Pas. Els llibres, els nius de les paraules que narren, que expliquen.
Aquest pas següent es fa quan els infants ja llegeixen per si sols. Llavors cal oferir-los la possibilitat de trobar bons llibres, a l’escola, a la biblioteca pública, a les llibreries, a casa…
Llibres escrits a la llum; editats sense amagar-la en el procés per permetre que la seva lectura alimenti i ens faci créixer com a persones, oferint-nos l’oportunitat de viure altres vides que no són les nostres, a ficar-nos en la pell d’altres i per tant a eixamplar els nostres sentiments i vivències.
La nostra relació amb la família no és una relació imposada sinó que és fruit de l’amor, la convivència, la il.lusió i la fantasia.
Punts de Trobada
A la nostra biblioteca, des del principi, ens vam adonar que si havíem d’agombolar els nens cap a la lectura havíem de comptar amb les seves famílies. I no només perque ells no poden arribar per si sols a la biblioteca, sinó perquè ja teníem clar el procés lector comença en l’entorn familiar, la veu és seva. La família és el primer agent lector.
Encara ara, que tenim totes les activitats a la vegada en acció tenint cura especialment d’aquest procés, sabem que cada família pot arribar a la biblioteca en qualsevol fase i nosaltres hem de saber indicar i acompanyar fins al moment i l’activitat que sigui més adequada segons la seva posició.
Les famílies arriben de maneres diferents. Les que coneixen la biblioteca potser han estat usuaris petits abans, són «nens crescuts»… o les que no, són de les que llegeixen, o de les que vénen acompanyats d’altres sense saber que hi trobaran…
A totes és importantíssim donar-los la benvinguda: mirant, observant, escoltant per conèixer, cada situació, cada persona, cada família és única. Fent viva cada dia la cita d’en Jordi Sabater Pi: «Qui observa, coneix; qui coneix, estima; qui estima, protegeix».
Oferint els reforços, activitats adequadas a cada cas, compartint el nostre màgic espai i els llibres, explicant les normes d’ús amb paciència i afectuosament. Hi ha molta confusió en l’ús dels espais públics, cal que les famílies sàpiguen què esperem d’elles, que comprenguin què vol dir: ni meu ni teu, sinó de tots.
I aquesta és la nostre relació amb la família, no és una relació imposada sinó que, com tot el que neix a la nostre biblioteca, és fruit de l’amor, de la convivència, la il.lusió i la fantasia i és que amb aquests ingredients no és d’estranyar que tots siguem com de la mateixa família. Quina? La dels óssos que viuen a la biblioteca, la dels nens, la vostra, és ben bé igual. El que importa i ens ajuda a aconseguir que el nostre treball doni el fruit desitjat és arribar a pertànyer a la mateixa família lectora que, gràcies a aquesta complicitat entre famílies i biblioteques, pot esdevenir tan gran i diversa com el món.
La familia i la biblioteca o a l’inrevés
Escardó i Bas, Mercè.
A: VIURE EN FAMÍLIA. Núm. 41 Novembre-desembre 2011
