«La taula camilla». IN-FÀN-CIA. Núm.123 ( novembre-desembre 2001)
-Jo no puc acabar matant sempre el llop.
-Com puc contar contes d’àngels si jo no hi crec?
-Començo a explicar i no hi ha manera d’acabar, en vol un altre i un altre i un altre.
-Sempre em demana un conte que la fa plorar.
Aquests i molt més són els neguits i els interrogants que expressen les mares i els pares de la Taula Camilla que acompanyen els infants i que els volen ajudar a créixer, a viure mitjançant els contes.
Neguits i interrogants que compartim amb tota llibertat i sense por ni vergonya, ja que fem nostra la opinió de Gustavo Martín Garzo quan diu “Tots els veritables contes deixen un rosari de preguntes, preguntes que viuran més enllà del seu final. El final feliç del conte significa que és possible instal·lar-se sense angoixa en el regne de la incertesa I com és d’immens aquest mon!”
I és a través d’aquestes preguntes, de conviure amb l’incertesa que podem ajudar a construir bastides sòlides que ajudin als nostres infants a créixer segurs i a la mida de les seves potencialitats. “L’infant ja no troba les seves fonts, l’aixequen massa aviat sobre una bastida que li dóna a vegades la il·lusió de poder-se igualar al déus, però en la qual tremola i està inquiet fins el vertigen. Li manquen els fonaments indispensables que abans li donaven seguretat i saviesa i als quals torna de manera espontània a la que pot remoure la sorra, deixar córrer l’aigua, acariciar un animal i crear, a la seva mida, un món que és el seu” (Freinet, 1979).
Aquest compartir, per fer solides bastides mitjançant els contes, ha trobat el seu cau a la biblioteca infantil i juvenil de Can Butjosa de Parets del Vallès.
La Biblioteca va néixer el 10 d’abril de 1983 fruit d’un conveni entre l’Ajuntament de Parets del Vallès i la Generalitat de Catalunya, amb unes característiques físiques diferenciades, ocupa una casa de pagès reutilitzada, i esta marcada per una especialització, la d’estar dedicada als infants i als joves. Depèn, des que va néixer i fins que no s’apliqui la Llei de Biblioteques de 1994, d’aquestes dues administracions públiques.
La Biblioteca pertany al Grup de Biblioteques Catalanes associades a la UNESCO des de l’any 1995 i va guanyar el record català del lector amb edat més precoç l’any 1996.
La Biblioteca disposa d’un fons aproximat de 20.000 llibres dels quals 1500 són il·lustrats i publicats a 60 països d’arreu del món, aquests procedents en gran part del Premi Catalonia de Il·lustració.
La funció tradicional de les biblioteques ha estat des de sempre la de conservar i difondre la informació continguda al seu fons llibres. A la nostra biblioteca hem desenvolupat des d’un bon començament les funcions socials i educatives.
Els objectius globals de la biblioteca, sempre presents en el nostre dia a dia durant aquests 18 anys són:
1. Ajudar els nens, joves i adults a esdevenir uns bons usuaris de biblioteca que no tinguin ¨bibliotecofòbia” i per tant, que gosin entrar-hi, que es moguin per ella amb facilitat; que sàpiguen trobar la informació que desitgen mitjançant la consulta de la memòria de la biblioteca; que coneguin les normes de la biblioteca i les compleixin; i que siguin conscients dels drets que, com a usuaris, tenen dret a rebre.
2. Ajudar els nens, joves i adults a esdevenir uns bons lectors, que sàpiguen triar llibres que els interessin i que els semblin atractius, i que això els porti a desitjar-ne d’altres. Que descobreixin el gust de llegir en llibertat i ho puguin dur a terme a la biblioteca.
3. Ajudar els nens, joves i adults a adquirir uns hàbits de comportament específics que els enriquiran com a persones i els ajudaran a integrar-se en la comunitat i el país on viuen.
A la nostra biblioteca el bibliotecari és un pont entre els llibres i els lectors. Li pertoca ajudar a treure els llibre de l’anonimat de les prestatgeries a través d’unes activitats cícliques, fixes i esporàdiques adreçades a tots els usuaris en general o a determinats usuaris amb característiques i/o necessitats específiques.
ACTIVITATS CÍCLIQUES que segueixen el calendari temporal anual com per exemple el MES DE LA PAU, el MES DE LA NATURA o les BIBLIOVACANCES.
ACTIVITATS ESPORÀDIQUES que són les que apareixen en un moment determinat per amagar-se després fins que les condicions els són de nou favorables, com per exemple: TALLERS, VISITES D’AUTORS i IL.LUSTRADORS, JOCS DE LECTURA etc.
ACTIVITATS FIXES que es mantenen en acció sempre, com per exemple l’HORA DEL CONTE i la TERTULIA LITERÀRIA, obertes per a tothom; altres com per exemple les TROBADES DE LECTURA, el PLA DE LECTURA i VISITES DIDÀCTIQUES, per als mestres i les escoles; i altres com per exemple l’APADRINATGE, la BEBETECA i BIBLIOMOBIL, per a satisfer les necessitats especifiques d’alguns usuaris i la TAULA CAMILLA per a les seves famílies.
LA TAULA «CAMILLA» UN ESPAI FAMILIAR ESPECÍFIC
Durant el curs 97/98 va aparèixer aquest servei estructurat com un “espai familiar” dedicat a la lectura que atén els nens i nenes fins a sis anys i a les seves famílies per tal de disposar d’un temps i un espai “a mida” que els permeti un apropament adient al llibre, a la literatura oral i en definitiva al conjunt de recursos que la biblioteca disposa.
El que pretenem amb aquest programa és servir de suport per als pares i a les mares en els moments de triar contes pels seus fills i filles, a parlar dels seus neguits respecte als continguts i les maneres de compartir-los, a descobrir els sentiments, l’afecte i els valors que els contes poden vehicular entre els adults i els infants fent un ús satisfactori de la biblioteca, a teixir nous vincles entre adults i infants apresos en situació compartida amb altres famílies.
La manera que considerem més adequada per intervenir-hi, en funció del que hem dit que pretenem, és un grup de caràcter multifamiliar de famílies que tenen infants de menys de sis anys al seu càrrec i que se l’organitza de manera conjunta a l’inici i al final de la sessió per tal d’estructurar el començament i l’acabament. I que durant el temps central de la sessió està diferenciat en un grup de reflexió per als adults, conduït per dos facilitadors; i un altre grup d’infants atesos pel personal professional i voluntari de la biblioteca.
Al llarg de vuit trobades anuals (una per a cada mes de l’any, excepte els mesos d’estiu), d’una hora de durada aproximadament, els infants i les seves famílies tenen l’oportunitat de cohabitar la biblioteca (i més concretament la bebeteca) per tenir i mantenir els primerencs contactes amb la narració, els llibres, la màgia i tot allò que la biblioteca de “Can Butjosa” por oferir.
La forma d’accedir al programa es fa a través d’una carta d’invitació a les famílies usuàries de la bebeteca al mes de setembre. Les dotze primeres famílies que responen a la invitació participen durant aquell curs de l’activitat. Els adults de les famílies que han participat fins ara ho han fet en qualitat de pare, de mare i d’àvia. Cada família assisteix amb aquells fills i filles que tenen menys de sis anys, però de vegades amb algun germà o germana més gran es fa la vista grossa i participa en qualitat “d’aprenent de voluntari” per sentir-se útil en l’activitat i diferent dels germans petits.
Una sessió tipus té la següent estructura: després d’una activitat conjunta que consisteix en l’explicació d’un conte per part d’un dels adults conductors del grup de reflexió, els pares i mares deixen els infants a càrrec de les auxiliars i voluntaris i voluntàries de la biblioteca que els expliquen contes o els ensenyen llibres, llibres d’imatges, llibres de coneixements, en definitiva qualsevol mena de llibres i tot allò que respongui als seus interessos i necessitats i que formant part de la biblioteca els posi en contacte amb les coses seves de cada dia, mantenint sempre l’actitud de respecte vers les normes de la biblioteca. Els adults es traslladen a la part superior de la biblioteca on poden sentir als infants però no veure’ls i on al voltant d’una taula comenten i comparteixen els seus neguits i descobriments sobre el fet de compartir contes amb els seus fills i filles. La co-conducció està feta per la Mercè Escardó, bibliotecària de “Can Butjosa” i en Xavier Gimeno, professor del Departament de Pedagogia Aplicada de la UAB. Les funcions bàsiques de la conducció són: escoltar, facilitar la comunicació, moderar, sintetitzar, resumir i suggerir. L’activitat s’acaba amb un altre conte que pot explicar qualsevol adult i que escolten conjuntament totes les persones grans i petites que han participat de l’activitat.
Per tal de poder distendir el clima del grup de reflexió dels adults participants s’ofereixen pastes, te i cafè que aporta la biblioteca o que obsequien les famílies assistents segons les seves especialitats o possibilitats. La sessió d’aquest grup de reflexió no pot ser de més de 30 o 45 minuts degut a les possibilitats d’atenció dels infants que ocupen la planta baixa.
Un paper important en tot aquest programa el juguen les persones voluntàries. Des de rebre als infants quan arriben amb la seva família, fins a co-conduir el grup de reflexió d’adults, el personal voluntari ofereix el seu suport a les professionals de plantilla. Aquest voluntariat novell arriba a desenvolupar la seva funció provinent del coneixement de la biblioteca com a usuari, i després d’una llarga col·laboració en tasques com el servei de préstec, el guiatge a les visites, etc. Són encara joves per participar en els cursos de formació de voluntariat que la biblioteca organitza periòdicament i a la qual volen accedir en un futur. Aquesta formació els permetrà participar en programes més complexes com el Bibliomòbil i l’Apadrinatge i que requereixen un més gran nivell d’autonomia i responsabilitat. En aquest programa de la “Taula Camilla” el voluntariat està supervisat en tot moment pel personal professional de la biblioteca.
Un dels co-conductors també participa en qualitat de voluntari. En Xavier aporta al grup de reflexió d’adults els seus coneixements sobre aspectes referits a l’atenció als infants, als vincles materno-filials, a la psico-sociologia de la família i explica el conte de l’inici o el de l’acabament. Ell va arribar a la biblioteca a partir de les pràctiques dels seus estudiants de la Facultat de Ciències de l’Educació i del desenvolupament dels programes de formació de voluntariat que juntament amb la bibliotecària van dissenyar-se per capacitar al personal voluntari que col·laborava fins llavors en tasques de suport a les professionals. El marc que fins aquell moment havia desenvolupat la Mercè des de la seva tasca de bibliotecària va ser re-formulat pel Xavier com a context socio-educatiu d’intervenció intencional i sistemàtica. Es convertiria en terreny adobat per poder fer créixer aquells llavors sembrades (projectes iniciats) amb més garanties d’obtenir fruits satisfactoris per a tothom (professionals, voluntaris i usuaris).
L’altra co-conductora és la bibliotecària i aporta el seu coneixement sobre la biblioteca, els llibres, la literatura infantil i la màgia de la narració. També explica el conte de principi o de final de l’activitat. La Mercè a més de bibliotecària escriu i adapta llibres per infants i passeja les seves històries i les dels altres per sales i places encantant a infants i adults com el flautista de Hamelin.
Les dues auxiliars, la Sònia i la Miriam, s’ocupen de portar el control d’assistència de les famílies i de la supervisió de les joves voluntàries.
QUÈ HA PASSAT DURANT ELS TRES ANYS?
Pel que fa als aspectes numèrics del transcurs del programa durant els tres anys han participat una de 15 infant per any, el número d’adults assistents ha oscil·lat entre 11 i 19, el número de trobades ha estat d’una mitjana de 8 i el número de personal voluntari que ha col·laborat a estat al voltant de 14.
A més dels aspectes quantitatius ens ha interessat recollir aquells evidències més centrades en la qualitat del servei que s’oferia.
Un d’aquests aspectes qualitatius que hem pogut recollir mitjançant els «recordatoris» de cada trobada de mares i pares ha estat la temàtica o temàtiques abordades a les sessions. Aquestes temàtiques no han estat un reguitzell de continguts preseleccionats per les dues persones dinamitzadores de l’espai adult, si no que han estat motius emergents de la conversa distesa entre pares, mares, àvies, conductora i conductor del grup.
Aquests assumptes que ocupaven el diàleg entre els adults els hem agrupat en sis grans blocs i els presentem sistematitzats en el quadre següent:
| Els pares i les mares | Les faleres i les fixacions en la lectura dels adults. Les mares i els pares com a lectors: el que llegeixen com a adults. Les pors dels infants relacionades amb les pors dels adults. |
| Les nenes i els nens | La diversitat dels nens i les nenes. |
| El programa desenvolupat | Valoració de la taula “camilla”. |
| La relació entre els adults i els infants | Les “interpretacions” de les històries que expliquem. La repetició del conte i la seguretat emocional. Construcció de l’identitat dels infants. Sublimació en el conte: funció del conte en l’educació emocional. El pas del temps: el fer-se gran i el vincle amb els infants. El triangle pares-conte-infants. La cura dels infants a través dels contes. |
| Temàtiques de les històries que posem a l’abast dels infants | La dona dins i fora de la casa. El paper de la mare. La distribució de les tasques domèstiques. Superació de situacions problemàtiques com els malsons, la gelosia i la manca de comunicació entre fills i pares. La sexualitat. La mort i els continguts culturals difícils de transmetre. L’aprenentatge dels valors. Els valors dels adults i els que volen transmetre als infants. Funcions dels relats. La religió com a font d’històries. La història sagrada dels cristians: part de la cultura oral. Vell i Nou Testament a la Bíblia: dos tipus d’històries. La màgia del Nadal i el Reis. |
| El conte en sí mateix | La televisió i els contes. Els llibres de fotos. Els còmics. La poesia. Les revistes infantils. Les cançons infantils coma preludi dels contes. Què és explicar un conte. Explicar un conte o contar un conte. Possibilitats tècniques en l’explicació d’un conte. Les il·lustracions dels llibres dels infants: tipus i tendències. Els finals dels contes: el que “acaben” bé i els que no. La negació dels finals “tràgics” i la “manipulació” de la realitat. Els contes com a obres d’art que cal respectar. Aprendre a llegir. Ser lector o “llegidor”: la comprensió en la lectura. Aprenentatges en condicions favorables. |
Però millor que ho conegueu de boca seva:
Els pares i les mares
“Nosaltres com a adults encara tenim les nostres pors i encara no hem tingut l’oportunitat de resoldre-les. No podem treure les pors als nostres nens però desitgem que amb el nostre ajut i el dels contes puguin madurar i fer-los-hi front sense grans ferides.” (2000/02/08)
Les nenes i els nens
“A proposta de l’Estrella (la mare de l’Oriol) ens plantegem el tema de la diversitat (nens massa sensibles, nens discapacitats, “nens diferents”…) i de com els llibres en parlen, com encaixen les situacions “no justes”.” (1999/01/12)
El programa desenvolupat
“Quan el Xavier, vigilant l’hora, ens ha preguntat què ens sembla això de la taula camilla, m’ha semblat que ens sentíem junts; la Rosa ha contat que els contes són agradables, la Susanna que són coses que l’ajuden a expressar de cara a la Carla les coses que vol comunicar-li. Sentir.” (1998/06/09)
La relació entre els adults i els infants
“Es comença a parlar de les diferents relacions que tenen els nens i els pares amb els contes (mares que escriuen un diari, inventar històries a partir de l’àlbum de fotos familiar,…)” (1998/02/10)
“…a preguntarnos si nuestros hijos nunca tienen bastantes cuentos contados por reclamo de dedicarle poco tiempo o porque se está tan bien que no debería terminar nunca, pues en ese rato tienen nuestra atención y una gran muestra de cariño.” (2000/05/09)
Temàtiques de les històries que posem a l’abast dels infants
“Comenzó el comentario, sobre el día de la mujer, el papel que desempeña trabajando dentro y fuera del hogar.” (2000/03/07)
“Es planteja la religió com a forma i com ideologia. Es diu que no podem negar-nos que, d’una manera com l’altra, nosaltres som uns hereus i en la mida en què et sents còmode la pots admetre. La Maite diu que quan els seus nens li pregunten sobre coses religioses s’ha d’enfrontar a les seves pròpies contradiccions,…” (1999/03/16)
“Derivem al tema dels contes de contingut fort, on apareix la violència o la mort. Això porta que el nen ens faci preguntes que ens resulten difícils de contestar. Hi ha contes que ajuden a explicar aquestes coses, que sovint no expliquem ni introduïm per iniciativa pròpia sinó que ens trobem en una d’aquestes situacions (gelosia, mort, etc.).” (1998/11/10)
El conte en sí mateix
“Ens plantegem el fet de canviar els contes (finals o accions que no ens agraden). La Mercè comenta que un conte clàssic mai el modificaria doncs els nens han de conèixer i acceptar tota mena de fets i actituds i que això és una forma de créixer i madurar.” (1999/01/12)
“Després hem parlat del tipus d’il·lustracions i hem vist que la tendència va imposant més disseny i uns dibuixos més plans, no tant realistes.” (1998/04/14)
“Avui, cada pare o mare, hem explicat que era per nosaltres el que es diu “explicar un conte”:
- Un moment màgic de relació amb els nostres fills.
- Un forat d’aire fresc en el dia.
- Una forma de comunicar-nos amb ells.” (1999/11/09)
Un altre aspecte de qualitat que volem subratllar és la participació activa de petits i grans a les successives festes del voluntariat que cada final de primavera organitza la biblioteca a la que estan convidats tots els voluntaris i voluntàries i les famílies que han participat durant el curs que s’acaba en algunes de altres les activitats adreçades a les necessitats específiques d’alguns usuaris. La contribució de les famílies ha estat des d’explicar un conte ja conegut per un dels adults a la resta d’assistents a la festa, inventar un conte «circular d’anar i tornar» entre totes les persones situades en rotllana, fins fer uns jocs que permetin que l’alegria i la satisfacció dels «aprenentatges» assolits circulin lliurement entre tots els voluntaris, infants i les seves famílies que han participat en els diferents programes que com la Taula «Camilla» fan que la biblioteca esdevingui rodona. La joia mostrada pels infants, els joves i els adults era en la major part dels casos coincidents.
QUÈ POT PASSAR EN UN FUTUR?
Estem expectants a rebre un altre cop a les famílies que participaran un any més a la Taula «Camilla». L’estiu ens ha permès tenir noves experiències per separat que podrem compartir al voltant de la taula. Pel que fa a les famílies que s’incorporaran de bell nou, ens inflaran amb uns «aires nous» provinents del quasi absolut desconeixement mutu. Cada edició nova configura un grup de persones nou. Una matriu que contindrà neguits i esperances en la criança dels seus infants, dels nostres infants. Continuem el camí, però no podem saber si el seu traçat seguirà per rutes prefixades. El que sabem del cert és que el programa serà allò que els seus protagonistes decideixin que fer amb ell.
A la biblioteca hi ha mapes, la ruta i el destí el decideix cadascú.
BIBLIOGRAFIA
Bion, W.R. (1990) Experiencias en Grupos. Paidós. Barcelona.
Escardó, M. (1994a) “Bebeteca o quan la lectura és mirar i escolar” en Infància. núm. 77. març-abril. pp. 25-28.
Escardó, M. (1994b) “La família i nosaltres” en AA.VV. Congrés d’Infància. Volum 1. Associació de Mestres Rosa Sensat. Barcelona. pp. 209-214.
Freinet, C. (1979) L’equilibri mental de l’infant. Ed. Laia. Barcelona.
García Badaracco, J.E. (1990) Comunidad terapéutica psicoanalítica de estructura multifamiliar. Tecnipublicaciones. Madrid.
Jubete, M. (1994a) “Espai Familiar: relació amb les famílies” en AA.VV. Congrés d’Infància. Volum 1. Associació de Mestres Rosa Sensat. Barcelona. pp. 203-208.
Jubete, M. (1994b) “Espai familiar: un servei educatiu més per a la petita infància” en Infància. núm. 77. març-abril. pp. 10-14.
Labrador, C. (1995) “Educación no formal y familia. Posibilidades de actuación socioeducativa” en Documentación Social. núm. 98. enero-marzo. pp. 83-92.
Martín Garzo, G. (1992) “Teoría del final feliz” en Cuentos de Grimm. Ed. Anaya. Madrid. pp. 5-12.
Moss, P. (1996) “Serveis per a la infància a la Unió Europea” en Infància. núm. 91. juliol-agost. pp. 28-33.
Ochoa, L. (1997) “Què és la Casa Oberta” en Infància. núm. 99. novembre-desembre. pp. 26-30.
PER A MÉS INFORMACIÓ: La pàgina electrònica de la biblioteca és: bibut.parets.org
Text de Mercè Escardó i Bas i Xavier GImeno
A: IN-FÀN-CIA. Núm.123 p.p. 23/28 ( novembre-desembre 2001)
