«Per què escriuen el que escriuen els infants?. Per què dibuixen el que dibuixen? 36ns Jocs Florals. Escola Municipal Salvador Llobet (abril 2017)

Enguany he tingut l’oportunitat, la que amablement m’ha donat  el Claustre de l’escola, de ser jurat dels vostres XXXVI Jocs Florals.

36 anys, Poca broma! Alguns dels que esteu llegint aquesta revista no havíeu ni nascut, i tots, els que han dibuixat i escrit els textos que hi estan recollits, eren només un somni en la vida dels seus pares, que llavors encara no sabien ni que arribarien a ser-ho.

Gràcies a ser d’aquest jurat, durant unes hores he tingut accés,  junt als mestres i les mares que el formaven,  a una gran quantitat de textos i de dibuixos fets pels vostres infants. A través de les seves mirades hem pogut veure el món que els envolta i el que tenen guardat ben endins, hem vist a través dels seus ulls perspectives de vida que els adults tenim oblidades i que sovint mai hauríem gosat fer evidents i menys públicament.

Davant d’aquest allau d’acolorides vivències, plenes d’emocions i  sentiments , mentre prenia notes vaig començar a escriure, en un angle del paper on hi constaven els títols presentats, les preguntes amb les que encapçalo aquest escrit:

Per què escriuen el que escriuen els infants?

Per què dibuixen el que dibuixen?

Per afegir després: Què els ha dut a dibuixar, a escriure precisament això i no allò altre?

 

Hem vist famílies felices o tristes, que passen pel que passen i que a ells els afecta; l’escola, els amics, els carrers, els cotxes i fins un vaixell vist des d’un angle que ja li agradaria a algun  gran pintor haver-lo copsat i plasmat com l’infant que l’ha dibuixat!

Hem visitat llocs llunyans o d’altres més propers on ells hi han estat amb els pares o l’escola, o ens hem apropat a alguns temes més seriosos com la crisi o la guerra, dels que potser alguns han sentit que tocava tractar-lo i dir-ne la seva.

D’altres ens han permès endinsar-nos  en un espai/temps més complex, més eteri, com si per un moment haguessin sentit que tenien alguna cosa, o una nosa,  dins, que com una llavor amb  ganes de créixer i que els ha empès a fer-la visible.

O potser els ha aparegut, com una espurna de llum, una idea que de sobte els ha saludat i que han deixat plasmada i que potser amb el temps  serà real, com tantes i tantes vegades han avançat els grans  pintors o els millors literats.

Un ventall de portes obertes al seu món, al que ells veuen o intueixen del que és el món de tots, ple d’acolorides sensacions, sentiments i emocions.

 

Però i per què el fan evident a través del dibuix o de les paraules?

Tots els que hem tingut l’oportunitat de conviure, encara que sigui només per unes hores, amb alguns infants, sabem que si deixem un paper i un llapis al seu abast no dubten en començar a fer-ne ús.

Aquest gest el fan des de  ben petits; a poc a poc van deixant que els llapis  es passegin per sobre del pape,i quan ho fan els veiem absorts, perduts en un altre espai, en un temps que no mesura el rellotge…

 

Què hi ha darrera d’aquest gest tan senzill que sovint molts adults han oblidat de fer, amb aquella excusa de no en sé, no ho faig bé, que ens atura més que una muntanya i ens allunya d’aquest petit plaer que tenim tots a l’abast?

Només els infants saben el que cerquen deia Saint Exupery…  

Modestament crec que estan retrobant la manera més senzilla que tenen els humans per comunicar-se  i que van aprendre els primers homes que van poblar el món d’això ja fa milers i milers d’anys.

Primer va aparèixer la veu i amb ella el llenguatge, quan aquests primers homes van aprendre a modular els sons que emetien i sistematitzar-los per dir certes coses. Van aprendre a parlar i  així a comunicar-se entre ells, explicar-se, preguntar…

Com ells, els infants.

Molts milers d’anys després els Cromanyons van començar a dibuixar a les seves coves per tal d’expressar el que veien, com vivien..  i gràcies a les empremtes que van deixar sobre les pedres hem sabut moltes coses d’ells.

Com ells.

I molts anys després, de fet només en fa 6.000,  va aparèixer el llenguatge escrit, l’alfabet i els homes per primera vegada van poder deixar que la seva veu, dibuixant paraules sobre les pells, els papirs, el fang i més tard el paper,  deixés la seva empremta  i transmetés molt més lluny, en l’espai i el temps, el que fins ara era la literatura oral.  

Com ells.

Aquest procés és el que de forma natural ells voldrien recórrer i és el que necessiten fer i els que els hem acompanyat, a molts d’ells a arribar a ser lectors, sabem que és imprescindible seguir en aquest ordre, agombolant cada esglaó i sense saltar-nos-en cap.

 

Perquè a escriure s’aprèn escrivint i a dibuixar també, sense oblidar-nos que cal ajudar-los a escoltar i per això els adults han d’aprendre a dir, la veu és la que obra la porta a aquestes altres vies d’expressió i per tant d’afirmació i comunicació.

Els cal practicar-ho i que els Jocs Florals siguin una oportunitat afegida a les moltes que ofereix l’escola, a les moltes que poden aparèixer a la família: que si una carta per l’àvia quan estem de vacances, que si les postals de felicitació o de Nadal, que si els missatges que ens deixem sobre la taula o sota el coixí… diferents oportunitats, tantes com siguem capaços de proporcionar-los-hi i deixar que les segueixin quan vulguin, on vulguin, sense que ningú els digui el què han de dir quan escriuen o com, o el què han de dibuixar.

I així un bon dia se n’adonaran que quan llegeixen estableixen un pont amb la persona que ha escrit pel sol fet de voler saber el què ella ha escrit i que si escriuen o dibuixen en faran un altre amb la persona que rebrà el seu missatge, i de mica en mica descobriran aquesta comunicació pacient, silenciosa, poderosa que fa tants anys va començar i que mai res ni ningú podrà reemplaçar.

 

Canviaran els suports, però la paraula i la imatge continuaran sent un medi de comunicació ple de tant amor, emoció i força i de Vida!  Tanta com la que senten i volen  transmetre els nostres infants quan escriuen o dibuixen, sense que nosaltres sapiguem, encara, el perquè ho fan. 

 

Mercè Escardó i Bas

A: 36ns Jocs Florals. Escola Municipal Salvador Llobet. Granollers, abril 2017